Es podia llegir avui a la premsa, en un racó de La Vanguardia: “Pádua levanta un muro para separar un barrio conflictivo”. Segons continua la notícia, l’Ajuntament de Padua ha fet construir un mur de tres metres d’alçada i vuitanta de llargada, per encerclar un dels barris més conflictius de la ciutat.
En aquesta part de la ciutat hi viuen unes 1.500 persones, la majoria d’elles immigrants. La notícia acaba dient que l’alcalde de Pàdua és del partit “Demòcrates d’Esquerra (DS)”, i que considera que el mur és necessari per garantir la seguretat.
No sé com ho veurà la gent que em llegeix, però a mi m’ha avergonyit. És cert que desconec la realitat de la zona i no sé de la magnitud del problema de la droga, la prostitució i les lluites entre clans, que segons resa la notícia, existeix en aquell indret, però pensar que la solució és aixecar un mur, aïllant aquestes persones que pateixen directament el problema, de la resta de la ciutat, se’m fa molt difícil d’entendre.
A tots ens vénen a la memòria barris i entorns desafavorits on hi regna el caos, i també la manera com han estat tractades, al llarg del temps, les persones que hi habiten. A vegades no han calgut murs d’obra per aïllar-los perquè ja hi havia barreres naturals que dificultaven l’accés. Tot feia pensar, però, que en ple segle XXI casos com aquest de Pàdua no podien succeir.
M’agradaria pensar que el cas de Pàdua és un cas aïllat i desgraciat i que a les altres ciutats, amb problemes semblants, es busquen altres solucions, més racionals i més justes. Quin dret té un govern municipal d’aïllar un grup de veïns, i separar-los de la resta de ciutadans? Fa uns anys vàrem presenciar la desfeta del mur de Berlin, que enteníem que era una vergonya per Europa. No fa massa temps que llegíem que Israel construïa un nou mur al seu territori, i ara ja ho trobem a nivell de ciutat. ¿És aquesta la manera se solucionar els problemes o és una manera d’amagar el cap sota l’ala, i d’aquesta manera enganyar-nos (si no ho veiem ja no existeix) ?
Confio que cap dels nostres alcaldes prengui l’exemple de Pàdua i intenti encerclar els barris conflictius de la seva ciutat, perquè a l’hora de definir conflictes es pot ser molt generós i començar a construir murs a tort i a dret.
En aquesta part de la ciutat hi viuen unes 1.500 persones, la majoria d’elles immigrants. La notícia acaba dient que l’alcalde de Pàdua és del partit “Demòcrates d’Esquerra (DS)”, i que considera que el mur és necessari per garantir la seguretat.
No sé com ho veurà la gent que em llegeix, però a mi m’ha avergonyit. És cert que desconec la realitat de la zona i no sé de la magnitud del problema de la droga, la prostitució i les lluites entre clans, que segons resa la notícia, existeix en aquell indret, però pensar que la solució és aixecar un mur, aïllant aquestes persones que pateixen directament el problema, de la resta de la ciutat, se’m fa molt difícil d’entendre.
A tots ens vénen a la memòria barris i entorns desafavorits on hi regna el caos, i també la manera com han estat tractades, al llarg del temps, les persones que hi habiten. A vegades no han calgut murs d’obra per aïllar-los perquè ja hi havia barreres naturals que dificultaven l’accés. Tot feia pensar, però, que en ple segle XXI casos com aquest de Pàdua no podien succeir.
M’agradaria pensar que el cas de Pàdua és un cas aïllat i desgraciat i que a les altres ciutats, amb problemes semblants, es busquen altres solucions, més racionals i més justes. Quin dret té un govern municipal d’aïllar un grup de veïns, i separar-los de la resta de ciutadans? Fa uns anys vàrem presenciar la desfeta del mur de Berlin, que enteníem que era una vergonya per Europa. No fa massa temps que llegíem que Israel construïa un nou mur al seu territori, i ara ja ho trobem a nivell de ciutat. ¿És aquesta la manera se solucionar els problemes o és una manera d’amagar el cap sota l’ala, i d’aquesta manera enganyar-nos (si no ho veiem ja no existeix) ?
Confio que cap dels nostres alcaldes prengui l’exemple de Pàdua i intenti encerclar els barris conflictius de la seva ciutat, perquè a l’hora de definir conflictes es pot ser molt generós i començar a construir murs a tort i a dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada