Aquest migdia he assistit a la inauguració de l’exposició sobre l’educació de les dones des del franquisme fins a l’actualitat, que ha preparat l’Associació de dones per a la igualtat en col·laboració amb la regidoria de Participació Ciutadana i el Museu de la Punta, on es troba instal·lada.
La veritat és que s’ha de felicitar l’esforç que ha suposat l’exposició, que no deixa de ser un acte més dels que s’han preparat al voltant de la data del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Us recomano una visita en calma per poder observar el màxim de detalls que hi trobareu i que no pretén alliçonar a ningú ni descobrir res extraordinari sinó tan sols, i no és poc, il·lustrar la història de l’educació de la dona des del temps de la dictadura fins ara.
Per a les noves generacions potser valdria la pena d’insistir que el sistema educatiu a Catalunya abans del franquisme, havia assolit uns nivells de llibertat, no tan sols de la llengua i cultura sinó també social, i que se’ns va negar amb l’arribada del dictador.
La visita l’hauríeu de fer amb tota la família, per comentar-la i donar a conèixer als vostres fills la història del nostre poble, de la nostra nació, i que no l’hagin de saber a partir de la versió tendenciosa que darrerament ens volen imposar.
Hi ha una imatge en un dels pòsters que m’ha captivat i no pas perquè em vingués de nou sinó perquè me n’estava oblidant. S’hi pot veure al dictador al costat del bisbe a la porta de la catedral, tots dos amb el braç enlaire tal com els feixistes saludaven i obligaven a saludar. És la imatge de la submissió de l’Església al poder de l’Estat feixista i autoritari. Hi he vist la imatge de Franco a la seva visita a Vic, i que fa pocs anys varen fer-ne el simulacre Els Joglars. Aquesta imatge l’haurien de tenir present els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, perquè s’ho pensessin dues vegades abans de dir i fer les accions a què ens tenen acostumats darrerament.
És bo que l’Ajuntament col·labori en aquestes iniciatives i és d’agrair la implicació de la regidoria de Participació Ciutadana, encara que jo pugui considerar que queda molt camí per anar fent. M’hauria agradat però, trobar-me a l’exposició al costat de l’Alcalde i la regidora Joana Asénsio, a la regidora del PP. Ho dic perquè crec que al seu partit li fa falta memòria històrica i assumir la responsabilitat de mantenir dins les seves files, i amb poder de decisió, massa personatges del passat autoritari, que no han entès ni accepten els principis de la democràcia representativa i que fins i tot han arribat a comprendre i justificar accions tan deplorables com l’intent de cop d’estat de l’any 1981.
Dimecres es commemora el dia internacional de la dona treballadora, i és bo que els homes hi parem més atenció. Només en la pell de la dona es pot entendre el què ha significat l’educació diferenciada per raó de sexe. Avui això està resolt legalment, ara però cal que també ho estigui socialment. Encara queda molt camí pendent.
La veritat és que s’ha de felicitar l’esforç que ha suposat l’exposició, que no deixa de ser un acte més dels que s’han preparat al voltant de la data del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Us recomano una visita en calma per poder observar el màxim de detalls que hi trobareu i que no pretén alliçonar a ningú ni descobrir res extraordinari sinó tan sols, i no és poc, il·lustrar la història de l’educació de la dona des del temps de la dictadura fins ara.
Per a les noves generacions potser valdria la pena d’insistir que el sistema educatiu a Catalunya abans del franquisme, havia assolit uns nivells de llibertat, no tan sols de la llengua i cultura sinó també social, i que se’ns va negar amb l’arribada del dictador.
La visita l’hauríeu de fer amb tota la família, per comentar-la i donar a conèixer als vostres fills la història del nostre poble, de la nostra nació, i que no l’hagin de saber a partir de la versió tendenciosa que darrerament ens volen imposar.
Hi ha una imatge en un dels pòsters que m’ha captivat i no pas perquè em vingués de nou sinó perquè me n’estava oblidant. S’hi pot veure al dictador al costat del bisbe a la porta de la catedral, tots dos amb el braç enlaire tal com els feixistes saludaven i obligaven a saludar. És la imatge de la submissió de l’Església al poder de l’Estat feixista i autoritari. Hi he vist la imatge de Franco a la seva visita a Vic, i que fa pocs anys varen fer-ne el simulacre Els Joglars. Aquesta imatge l’haurien de tenir present els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, perquè s’ho pensessin dues vegades abans de dir i fer les accions a què ens tenen acostumats darrerament.
És bo que l’Ajuntament col·labori en aquestes iniciatives i és d’agrair la implicació de la regidoria de Participació Ciutadana, encara que jo pugui considerar que queda molt camí per anar fent. M’hauria agradat però, trobar-me a l’exposició al costat de l’Alcalde i la regidora Joana Asénsio, a la regidora del PP. Ho dic perquè crec que al seu partit li fa falta memòria històrica i assumir la responsabilitat de mantenir dins les seves files, i amb poder de decisió, massa personatges del passat autoritari, que no han entès ni accepten els principis de la democràcia representativa i que fins i tot han arribat a comprendre i justificar accions tan deplorables com l’intent de cop d’estat de l’any 1981.
Dimecres es commemora el dia internacional de la dona treballadora, i és bo que els homes hi parem més atenció. Només en la pell de la dona es pot entendre el què ha significat l’educació diferenciada per raó de sexe. Avui això està resolt legalment, ara però cal que també ho estigui socialment. Encara queda molt camí pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada