Aquest vespre llegia a Vilaweb la notícia sobre els resultats de la votació a Sant Bartomeu del Grau, per decidir a quina comarca es voldria pertànyer en cas que la Generalitat demanés (com ha promès) l’opinió de la Corporació Municipal.
Es tractava de decidir entre Osona, a la qual pertany en aquests moments, o bé el Lluçanès, si s’acabés convertint en comarca. El resultat ha estat favorable a continuar a Osona, per un 94,3%. La participació fou del 35% de la població més gran de 18 anys.
Immediatament he pensat què passaria a Arenys si es donés el cas d’haver de decidir entre el Maresme i la Selva Marina. Si ho recordeu, s’havia parlat de la possibilitat de crear una nova comarca, al litoral, que aniria des de Tossa fins a Arenys de Mar. Més tard es deia que la nova comarca no arribaria tan cap aquí i Arenys continuaria al Maresme.
Penso que el tripartit no té massa clara la divisió territorial que vol, tret de la divisió en set vegueries malgrat l’oposició d’algunes comarques centrals. Caldria veure exactament quines funcions es reserven per a cada nivell i després valorar la conveniència de les agrupacions. És cert que la idea de pertànyer a la Selva Marina no es fa del tot estranya entre els historiadors i lletraferits arenyencs. S’ha escrit sobre la Marina de la Selva i també es poden observar prou trets diferenciadors del territori que anomenem Baix Maresme.
Insisteixo però que a més de tractar amb delicadesa i amb la participació efectiva dels habitants del territori, convé deixar molt clares les millores que comporta qualsevol canvi. Hem d’aconseguir una política de proximitat i això passa per simplificar els tràmits no per un canvi de noms.
L’experiència de Sant Bartomeu del Grau és interessant. La mateixa notícia diu que moltes persones no sabien veure els beneficis de pertànyer en una o altra comarca i que la majoria que potser s’hauria decantat pel Lluçanès no va votar. Tot i així l’alcalde ha promès que aquesta és l’opció que defensarà davant la Generalitat si finalment els demana l’opinió.
A mi si em demanessin l’opinió sobre Maresme o Selva Marina, abans m’haurien de respondre moltes preguntes, perquè amb la informació que ara tinc no sóc capaç de prendre una decisió raonada. Aquí rau la base dels processos participatius: la informació. Sense aquesta els resultats són dubtosos i poc significatius.
Es tractava de decidir entre Osona, a la qual pertany en aquests moments, o bé el Lluçanès, si s’acabés convertint en comarca. El resultat ha estat favorable a continuar a Osona, per un 94,3%. La participació fou del 35% de la població més gran de 18 anys.
Immediatament he pensat què passaria a Arenys si es donés el cas d’haver de decidir entre el Maresme i la Selva Marina. Si ho recordeu, s’havia parlat de la possibilitat de crear una nova comarca, al litoral, que aniria des de Tossa fins a Arenys de Mar. Més tard es deia que la nova comarca no arribaria tan cap aquí i Arenys continuaria al Maresme.
Penso que el tripartit no té massa clara la divisió territorial que vol, tret de la divisió en set vegueries malgrat l’oposició d’algunes comarques centrals. Caldria veure exactament quines funcions es reserven per a cada nivell i després valorar la conveniència de les agrupacions. És cert que la idea de pertànyer a la Selva Marina no es fa del tot estranya entre els historiadors i lletraferits arenyencs. S’ha escrit sobre la Marina de la Selva i també es poden observar prou trets diferenciadors del territori que anomenem Baix Maresme.
Insisteixo però que a més de tractar amb delicadesa i amb la participació efectiva dels habitants del territori, convé deixar molt clares les millores que comporta qualsevol canvi. Hem d’aconseguir una política de proximitat i això passa per simplificar els tràmits no per un canvi de noms.
L’experiència de Sant Bartomeu del Grau és interessant. La mateixa notícia diu que moltes persones no sabien veure els beneficis de pertànyer en una o altra comarca i que la majoria que potser s’hauria decantat pel Lluçanès no va votar. Tot i així l’alcalde ha promès que aquesta és l’opció que defensarà davant la Generalitat si finalment els demana l’opinió.
A mi si em demanessin l’opinió sobre Maresme o Selva Marina, abans m’haurien de respondre moltes preguntes, perquè amb la informació que ara tinc no sóc capaç de prendre una decisió raonada. Aquí rau la base dels processos participatius: la informació. Sense aquesta els resultats són dubtosos i poc significatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada