Vivim en un món globalitzat però no ens estranya assabentar-nos de les reivindicacions dels pescadors gràcies a la televisió o al fet que el nostre peixater no té tot allò que voldríem. M’imagino que si fóssim una societat solidària i ens interesséssim pels nostres conciutadans, sense necessitat d’esperar desgràcies, hauríem conegut abans els problemes que es troben per l’alça de preus del carburant. També entendríem les queixes del nostre veí taxista i del pare del nostre amic que es dedica al transport de mercaderies.
Probablement quan hem anat a carregar el dipòsit de benzina del nostre cotxe, ens hem queixat de l’augment de preus, sense adonar-nos que l’amic del nostre germà, que el seu cotxe és l’instrument del seu treball, no pot apujar el preu als seus clients per la por a la competència.
Crec doncs que no tan sols vivim globalitzats sinó també atontats. Ens perden les paraules però no encertem on col·locar-les. Potser valdria la pena ajuntar tots els esforços per sortir del cercle viciós on es trobem. La nostra dependència és alarmant i crítica, i fins i tot en allò que podríem alliberar-nos, ens hi fiquem de quatre potes.
No cal somiar en cercar grans solucions si no som capaços de resoldre els entrebancs més elementals. Com veuríeu poder conrear el diàleg amb el vostre veí? compartir l’espai i el temps amb els vostres amics? treballar per fer més fàcil l’existència del que ho té més cru? participar en la gestió de la vostra comunitat? prescindir dels excessos i gaudir de les renúncies?
Sabeu per què s’apuja el petroli? coneixeu com es calcula l’IPC? us expliqueu per què el vostre sou no s’apuja de la mateixa manera que la majoria de productes del mercat? teniu informació de la rendibilitat de la inversió en construcció d’autopistes a Catalunya? sabeu com es finança el manteniment de les autovies espanyoles? us heu preguntat mai per què no s’agafa de referència l’IPC català en la revisió de sous? enteneu per què els maresmencs hem de pagar més cara l’aigua per la planta dessaladora, al mateix temps que ens apugen l’aigua embotellada del Montseny?
Aquestes preguntes i d’altres, les heu discutit amb els vostres veïns? creieu que són interessants? tenen resposta? algú ho pot justificar formalment? i èticament?
Me’n vaig a dormir.
Probablement quan hem anat a carregar el dipòsit de benzina del nostre cotxe, ens hem queixat de l’augment de preus, sense adonar-nos que l’amic del nostre germà, que el seu cotxe és l’instrument del seu treball, no pot apujar el preu als seus clients per la por a la competència.
Crec doncs que no tan sols vivim globalitzats sinó també atontats. Ens perden les paraules però no encertem on col·locar-les. Potser valdria la pena ajuntar tots els esforços per sortir del cercle viciós on es trobem. La nostra dependència és alarmant i crítica, i fins i tot en allò que podríem alliberar-nos, ens hi fiquem de quatre potes.
No cal somiar en cercar grans solucions si no som capaços de resoldre els entrebancs més elementals. Com veuríeu poder conrear el diàleg amb el vostre veí? compartir l’espai i el temps amb els vostres amics? treballar per fer més fàcil l’existència del que ho té més cru? participar en la gestió de la vostra comunitat? prescindir dels excessos i gaudir de les renúncies?
Sabeu per què s’apuja el petroli? coneixeu com es calcula l’IPC? us expliqueu per què el vostre sou no s’apuja de la mateixa manera que la majoria de productes del mercat? teniu informació de la rendibilitat de la inversió en construcció d’autopistes a Catalunya? sabeu com es finança el manteniment de les autovies espanyoles? us heu preguntat mai per què no s’agafa de referència l’IPC català en la revisió de sous? enteneu per què els maresmencs hem de pagar més cara l’aigua per la planta dessaladora, al mateix temps que ens apugen l’aigua embotellada del Montseny?
Aquestes preguntes i d’altres, les heu discutit amb els vostres veïns? creieu que són interessants? tenen resposta? algú ho pot justificar formalment? i èticament?
Me’n vaig a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada