Arenys ha viscut aquests dies una marató d’activitats que es fa difícil de seguir. Per una banda és bo perquè tens on elegir però per altra banda la poca gent que et trobes en els actes culturals s’han de repartir i el resultat no és de poca assistència.
El dissabte vaig assistir a la conferència organitzada pel Centre d’Estudis Josep Baralt, a càrrec de l’historiador Joan B. Culla. El tema escollit "Israel: reflexions sobre el passat, perspectives de futur". Cal dir que érem una bona colla tot i que a la mateixa hora s’inaugurava l’exposició sobre els escriptors Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence. Una exposició que ens han recomanat veure.
Joan B. Culla va fer una interessant i completa exposició de la història dels dos nacionalismes que comparteixen territori: jueus i palestins, que jo no resumiré però sí que apuntaré unes idees que va destacar durant el seu parlament.
“El retorn dels jueus a Palestina es deu a l’antisemitisme europeu”. En cinquanta anys (1897-1947) el sionisme predicat per Theodor Herzl ,va passar de considerar-se una bogeria a convertir-se en una realitat necessària, i d’això en som responsables els europeus.
“Durant els anys 1932-1943 Palestina, un país de 27.000 m2, va acollir a 232.000 refugiats jueus, mentre que USA solament n’acollia 170.000. Palestina va esdevenir l’únic lloc habitable pels jueus que fugien d’Europa”. Els contingents nord-americans varen forçar que la majoria de jueus anés a Palestina.
“Varen ser Anglaterra i França qui es van repartir el territori àrab que actualment tenim delimitat per fronteres i estats. El nacionalisme àrab neix a partir del recel que representa la tornada massiva de jueus a Palestina”.
“El sionisme rep l’aval europeu a partir de les imatges esgarrifoses de l’Holocaust”.
“El conflicte palestí no té una base econòmica, que es podria solucionar, sinó que es tracta d’un territori sagrat que ningú vol renunciar-hi. Per això l’omnipresència mediàtica, a diferència d’altres llocs amb guerres i fins i tot molts més morts”.
“La posició dels dos nacionalismes, a l’hora de negociar els acords, no ha estat la mateixa. Mentre els jueus acabaven acceptant les propostes, els àrabs mai han estat disposats a renunciar a res i han defensat tornar a la situació anterior a l’existència d’Israel”.
Per acabar va destacar uns fets del darrer temps que són importants pel futur del territori: El fracàs de la segona intifada, que va començar l’any 2000; els fets de l’11 de setembre a New York; la imatge de corrupció al voltant d’Arafat; la seva mort i la renovació de la cúpula dirigent; la metamorfosis de Sharon, que ha estat capaç de fer allò que fins ara cap altre primer ministre d’Israel s’hi havia atrevit. Joan B. Culla va afirmar que l’acord entre ambdues parts vindrà després de molts esforços i de fregar la guerra civil. Si no és així, difícilment s’assolarà un acord definitiu. Joan B. Culla, que en aquest cas no accepta el mot optimista, es va manifestar esperançat.
Tocata i fuga
Després que em signés el seu llibre “Israel, el somni i la tragèdia” i que us recomano, vaig sortir corrent perquè en menys d’una hora hi havia la representació de la primera obra de teatre d’aquesta temporada al Principal. La companyia Dei Furbi ens va delectar amb una creació a l’estil de la Commedia dell’Arte. No érem massa gent, cal fer més propaganda i animar els nostres veïns a anar al teatre. Ens va agradar, vàrem riure i aplaudir. Confiem que en les properes actuacions s’animi l’assistència.
I avui a Santa Maria de Palautordera el segon partit de la lliga. A la primera part perdíem per 3 a 0. La mitja part ha estat crucial. No sé que els hi han dit als nostres fills perquè al final del partit hem guanyat per 3 a 5. Tot un èxit!
El dissabte vaig assistir a la conferència organitzada pel Centre d’Estudis Josep Baralt, a càrrec de l’historiador Joan B. Culla. El tema escollit "Israel: reflexions sobre el passat, perspectives de futur". Cal dir que érem una bona colla tot i que a la mateixa hora s’inaugurava l’exposició sobre els escriptors Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence. Una exposició que ens han recomanat veure.
Joan B. Culla va fer una interessant i completa exposició de la història dels dos nacionalismes que comparteixen territori: jueus i palestins, que jo no resumiré però sí que apuntaré unes idees que va destacar durant el seu parlament.
“El retorn dels jueus a Palestina es deu a l’antisemitisme europeu”. En cinquanta anys (1897-1947) el sionisme predicat per Theodor Herzl ,va passar de considerar-se una bogeria a convertir-se en una realitat necessària, i d’això en som responsables els europeus.
“Durant els anys 1932-1943 Palestina, un país de 27.000 m2, va acollir a 232.000 refugiats jueus, mentre que USA solament n’acollia 170.000. Palestina va esdevenir l’únic lloc habitable pels jueus que fugien d’Europa”. Els contingents nord-americans varen forçar que la majoria de jueus anés a Palestina.
“Varen ser Anglaterra i França qui es van repartir el territori àrab que actualment tenim delimitat per fronteres i estats. El nacionalisme àrab neix a partir del recel que representa la tornada massiva de jueus a Palestina”.
“El sionisme rep l’aval europeu a partir de les imatges esgarrifoses de l’Holocaust”.
“El conflicte palestí no té una base econòmica, que es podria solucionar, sinó que es tracta d’un territori sagrat que ningú vol renunciar-hi. Per això l’omnipresència mediàtica, a diferència d’altres llocs amb guerres i fins i tot molts més morts”.
“La posició dels dos nacionalismes, a l’hora de negociar els acords, no ha estat la mateixa. Mentre els jueus acabaven acceptant les propostes, els àrabs mai han estat disposats a renunciar a res i han defensat tornar a la situació anterior a l’existència d’Israel”.
Per acabar va destacar uns fets del darrer temps que són importants pel futur del territori: El fracàs de la segona intifada, que va començar l’any 2000; els fets de l’11 de setembre a New York; la imatge de corrupció al voltant d’Arafat; la seva mort i la renovació de la cúpula dirigent; la metamorfosis de Sharon, que ha estat capaç de fer allò que fins ara cap altre primer ministre d’Israel s’hi havia atrevit. Joan B. Culla va afirmar que l’acord entre ambdues parts vindrà després de molts esforços i de fregar la guerra civil. Si no és així, difícilment s’assolarà un acord definitiu. Joan B. Culla, que en aquest cas no accepta el mot optimista, es va manifestar esperançat.
Tocata i fuga
Després que em signés el seu llibre “Israel, el somni i la tragèdia” i que us recomano, vaig sortir corrent perquè en menys d’una hora hi havia la representació de la primera obra de teatre d’aquesta temporada al Principal. La companyia Dei Furbi ens va delectar amb una creació a l’estil de la Commedia dell’Arte. No érem massa gent, cal fer més propaganda i animar els nostres veïns a anar al teatre. Ens va agradar, vàrem riure i aplaudir. Confiem que en les properes actuacions s’animi l’assistència.
I avui a Santa Maria de Palautordera el segon partit de la lliga. A la primera part perdíem per 3 a 0. La mitja part ha estat crucial. No sé que els hi han dit als nostres fills perquè al final del partit hem guanyat per 3 a 5. Tot un èxit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada