L'organització territorial de Catalunya

El dimecres 25 de maig, l’Antena Ciutadana de Ciutadans pel Canvi (CpC) va programar un acte-debat sobre l’organització territorial de Catalunya amb la participació del secretari de planificació territorial, Oriol Nel·lo, el secretari general de relacions institucionals i participació, Francesc Baltasar, i el director general de l’administració local, Albert Pereira.

L’acte, que va comptar amb una gran assistència, va començar amb una explicació, a càrrec d’Oriol Nel·lo, sobre l’origen de l’actual ordenació territorial, per la qual es justifica la necessitat d’elaborar una nova ordenació que sigui més eficient i d’acord amb les característiques del nostre país.

Segons es va posar de manifest al llarg de la xerrada, les bases per a l’organització territorial de Catalunya parteixen del respecte a la distribució municipal actual, amb la voluntat de dotar els municipis de més competències i recursos, per una banda, i d’animar als més petits a mancomunar serveis. Al mateix temps, es crea la vegueria com a clau de volta de la reforma, convertint-la en l’àmbit de descentralització de les competències de la Generalitat i de l’administració perifèrica de l’Estat; en l’espai de cooperació i representació política dels interessos municipals del territori; i en l’àmbit del planejament territorial, amb la creació d’un pla general territorial per a cada vegueria. D’aquesta manera, els consells de vegueria assumeixen les funcions de les actuals diputacions provincials, que desapareixen amb la nova organització.

Paral·lelament, la comarca deixa de tenir pes polític per convertir-se en una institució més funcional i de mancomunació de serveis, i el mateix succeeix amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest canvi de funcions de la comarca possibilita la creació de noves comarques d’acord amb les característiques dels municipis que les integren, i les necessitats de coordinació i mancomunació de serveis.

Tot i que van deixar clar que el document de les bases d’ordenació territorial no es pot considerar com a projecte, atès que encara s’hi ha de treballar molt i fer moltes consultes als seus interlocutors, els ajuntaments afectats, sí que van fer una presentació de la proposta actual, que passa per la divisió de Catalunya en set vegueries, i per la creació de noves comarques, com la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Pla de Montserrat, el Vallès Meridional, el Baix Maresme i la Selva Marítima, per posar alguns exemples.

Francesc Baltasar va insistir que es pretenia tenir acabat, en poc temps, la proposta del projecte, i després deixar un temps d’exposició de llarga durada perquè tothom ho pogués consultar i aportar alternatives i noves propostes. La voluntat és d’organitzar eficientment el territori però amb consens.

En el debat posterior a la intervenció dels ponents, es va posar de manifest la necessitat d’explicar molt bé als ciutadans que l’objectiu principal que es persegueix és la millora del servei, al marge de la seva adscripció a una o altra comarca o vegueria. Aconseguir això, doncs, serà la clau de l’èxit de la nova ordenació territorial, que de ben segur ferirà sentiments, que no deixen de ser importants.