Manifest d'un grup d'intel·lectuals

Aquesta setmana llegia a la premsa que “un grup d’intel·lectuals reclama una força d’esquerres no nacionalista”, i anunciava que el dia 7 de juny tenen previst presentar un manifest de crítica al tripartit i al govern anterior de la Generalitat, “animant als ciutadans a crear un partit polític que doni veu als ciutadans no nacionalistes que no es considerin representats al Parlament” i que d’aquesta manera “s’acabi amb el dèficit de representativitat”.

Segons deia la premsa, el manifest, que no he llegit, critica la “cada vegada més escandalosa pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del Govern català contra tot el que és espanyol”, afegint que “el tripartit continua propiciant el conflicte entre catalans i la resta d’espanyols, que tant va conrear el govern anterior i que des de l’oposició, avui al govern, tant es criticava”.

Permeteu-me que em refereixi a la crítica sobre la representativitat del Parlament.

El model del nostre país és el de democràcia representativa que es basa en la cessió de la gestió pública a uns partits polítics que surten elegits en votació universal. Per això és com a mínim agosarat parlar de dèficit de representativitat. És possible que els resultats electorals no ens satisfacin i que tinguem altres preferències, però si acceptem el joc democràtic actual, hem d’acceptar les conseqüències.

Una altra cosa és que proposem sistemes que considerem millors, com pot ser el model de democràcia participativa. Un model que obre les portes a tota la ciutadania a sentir-se més corresponsable de la gestió pública, i que no es limita a demanar-li el seu vot cada quatre anys.

L’opinió d’aquest grup d’intel·lectuals i la seva crítica al foment de les picabaralles entre catalans i espanyols, i també la seva crida a constituir un nou partit polític que assumeixi els seus principis, ho podem entendre, malgrat tot, però, consideraria més interessant la seva implicació en la vida pública i el seu treball per aconseguir una societat més justa i, si ells ho veuen així, també més representada políticament, i jo hi afegiria més participativa.

Crec en la importància que els diferents sectors de la societat tinguin un esperit crític, perquè és una manera de provocar la reflexió i de no deixar dormir-se qui té assignada la responsabilitat de fer avançar la societat, però és molt important posar cada cosa al seu lloc i, si s’arriba a la conclusió que el ventall polític de la màxima institució política no és complet, potser seria bo prendre partit i saltar a l’escenari polític, o bé demanar el canvi de sistema democràtic i entrar a models més participatius.

Esperarem a llegir el seu manifest.