Que no ens quedi la casa sense escombrar!

Una de les acusacions que es pot sentir entremig d’aquest guirigall en què s’ha convertit la política municipal, és la de no defensar suficientment els interessos dels arenyencs. Això ho hem escoltat a l’equip de govern, quan acusa els partits de l’oposició de no aportar el seu gra de sorra a l’hora d’anar a parlar amb les diferents conselleries de la Generalitat, però també ho han dit els diferents partits de l’oposició, acusant l’actual govern de no defensar prou els interessos del municipi en les negociacions amb les constructores, o amb institucions com l’ACA o la mateixa Generalitat, que s’havien compromès ja fa temps en actuacions que encara estan pendents.

Algú dirà que aquest joc d’acusacions entra dins la pròpia dinàmica democràtica de divisió d’opinions dels partits polítics, però em permetreu que us digui que el motiu de la polèmica no em sembla insignificant. No puc entendre que per un costat se’m digui que l’oposició no col·labora i que només espera veure les propostes de l’equip de govern per després votar-hi en contra, i de l’altre, que l’equip de govern no dóna informació a l’oposició, emparant-se que no està contemplat al Reglament d’Organització Municipal.

Sempre he volgut pensar que quan ens donen l’oportunitat d’elegir els nostres representants municipals, tots escollim les persones que creiem que millor ens poden defensar, i que ens semblen més preparades per fer avançar el nostre poble. La gràcia de la democràcia és que no tots pensem en les mateixes persones. Per altra banda, se’m fa molt difícil imaginar que hi pugui haver qui es presenti per frenar qualsevol avenç i bloquejar qualsevol iniciativa de millora ciutadana.

És per això que resulta tan complicat poder acceptar enfrontaments i actituds de posar pals a la roda. Es pot entendre incapacitat, desmoralització, frustració... però mai no podrem acceptar que algú posi els seus interessos per davant dels de la ciutadania, sobretot després d’haver jurat o promès servei al poble que l’ha escollit.

Recordo que en més d’una ocasió he escrit sobre la força dels disset per sobre de la divisió històrica del 9 a 8, acceptant que la proposta conté un cert grau d’utopia. Podreu pensar el que més us convingui però si no som capaços de creure que en el fons de tot hi ha d’haver la capacitat de disset arenyencs treballant per Arenys, estarem perdent moltes oportunitats de fer avançar el nostre municipi.

Mentre molts ciutadans estem vivint amb preocupació la situació municipal i les picabaralles més o menys barroeres, n’hi ha d’altres que ja estan pensant en un nou equilibri de forces, fruit d’uns nous resultats electorals. Són gent que no deixen de pensar en el “9 a 8”, imaginant a quin cantó es podran situar. Nosaltres encara somniem en la possibilitat de ser escoltats, de poder ser més partícips de la gestió pública. No pensem en unes eleccions que encara trigaran dos anys, sinó en tots aquells projectes que tenim entre mans, en aquelles promeses que ens varen fer dos anys enrere, en solucionar aquells temes que ens poden hipotecar el futur d’Arenys: el Pla General; el Pla Especial del Port; el Pla d’Equipaments Culturals; les bosses d’aparcament; la millora del Mercat Municipal; la millora i protecció del nostre patrimoni arquitectònic i mediambiental..., i també en aquells projectes que poden millorar la nostra implicació en la vida social: el futur dels Consells Municipals; el Defensor del Ciutadà; una nova gestió administrativa...

És indignant sentir, ple darrere ple, les baralles sobre les actituds dels uns i dels altres; la incapacitat d’avançar; les actituds victimistes; les trampes legalistes per argumentar qualsevol bloqueig; l’atac personalitzat; les votacions inexplicables i inexplicades... Si els nostres polítics volien aconseguir apatia i menyspreu vers la política i els partits, ho estan aconseguint. Ens estan confonent, fent-nos creure que la política és més complexa del que realment podria ser si hi hagués més interès per part de tots. Cal doncs obrir els ulls i també la boca i, si convé, escriure fins a defallir, per deixar ben clar que la política és el resultat dels que l’exerceixen i que si el nostre poble viu aquest moment tan gris potser ho devem a la grisor que predomina a les ments dels nostres polítics. Els hem de fer entendre que si una persona s’adona que ja no té més recursos per fer avançar el poble i per aportar valor afegit, pot dimitir i deixar de crear-se més enemics. Que no hi ha cap obligació d’arribar fins al final.

No oblidem que després de destruir la vida política d’un poble es pot acabar destruint també la vida social, que tant costa conrear, i això seria un error imperdonable que arrossegarien la resta de la seva vida.

Malgrat aquest to pessimista jo encara vull creure en la capacitat dels nostres polítics per sortir d’aquest atzucac i recuperar el diàleg i la discussió positiva. Els demanaria però que facin balanç del treball fet fins ara; que ens ensenyin quatre números de l’execució pressupostària; que ens diguin quina part del pressupost d’inversions s’ha executat; que ens facin callar amb proves i no només amb paraules i excuses de mal pagador. Serà llavors quan ja no ens caldrà demanar més transparència. Serà quan podrem reconèixer la feina feta i, si ens ho permeten, els farem noves propostes i escoltarem les seves, per caminar junts, perquè en el fons de tot hi ha el nostre Arenys.

Publicat a l'Ametlla d'Arenys, juny 2005