L'edició d'avui del diari ARA presenta un dossier sobre els micropobles on aprofundeix en els problemes que aquests tenen per sobreviure i les dificultats per trobar l'ajuda necessària per continuar existint. Tracta de les dificultats d'alguns d'ells de poder estar connectats a Internet o fins i tot rebre el senyal de televisió, i també de la manca de nens i nenes que provoca el tancament de les escoles.
No és una novetat, sinó que el tema s'ha tractat des de fa molts anys sense que s'arribi a cap conclusió. La comoditat de la gran ciutat o les àrees més poblades és un atractiu massa fort perquè a les primeres dificultats, els residents en petits municipis, quan aquests són en llocs de difícil accés, s'animin a deixar-los abandonats.
El problema és complex i cal diferenciar realitats distintes. No és el mateix discutir sobre les petites dimensions de molts municipis, si aquests estan ben comunicats o es troben a la muntanya. En el primer cas estaríem parlant de problemes d'organització i rendibilitat dels serveis, i en els altres s'hi afegeixen els problemes de comunicació, d'accés a l'escola, als serveis mèdics...
Mentre estudiem com solucionem els problemes dels petits pobles aïllats, podríem estar organitzant el dia a dia dels petits municipis que podem entrellaçar. Si no és per iniciativa pròpia, que sempre és preferible, caldria exigir-los mancomunar serveis. Podem entendre la voluntat de mantenir la independència i l'essència de cada municipi, i per això el fracàs de l'estudi Roca, però no es pot entendre que cadascun dels municipis vulgui tenir els serveis públics per ells sols.
El gran problema del nostre país és l'excés d'institucions sobreposades, sense que tinguem clar quines han de ser les funcions d'unes i altres. A vegades fa l'efecte que es creen perquè els polítics ocupin cadira, sense analitzar a fons la conveniència. Són moltes vegades institucions sense recursos i per tant poc operatives.
Potser és demanar massa, i ara encara pitjor, però seria hora que el govern català afrontés l'organització territorial com a objectiu del seu programa de govern, i entre tots ho consensuéssim sense mirar els interessos de partit, sinó els de país. És això demanar massa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada