Ahir remenant papers la meva germana va trobar una carta que vaig escriure al meu pare, des de l'escola on estava internat, que m'ha fet gràcia transcriure perquè explica molt bé aquell temps i com ha evolucionat tot, també nosaltres.
La carta està datada el 1964, època franquista en què el català estava prohibit, i jo tenia 9 anys. L'Elisabeth és la meva germana, que llavors tenia 5 anys, la Gemma la meva cosina, monja carmelita, Can Palmarola era i és una botiga de joguines de Vic, i la Gleva és el poble on hi havia l'escola.
La carta, escrita a mà, constava de dos fulls de llibreteta petita d'espiral, i a l'inici i final de cadascun dels dos fulls hi ha dibuixat un rombe, que no acabo de saber el seu significat. La carta diu:
Estimats pares em podrian porta aquella capsa
de galetas de matall que nos pot abona que esta
si no u han tocat al cuarto del balco y que
mi fagin furats petits rodons just per tenir
una mica de claro el usell y una porteta
par posari el meja y si tenan una teseta pe
tita per posari el aigua per veura el usell
y a Can Paumarola venen trampas par
agafa usells que valan 1 o 2 pesetas cada
una em portaran tot yo quels y edit el
diumenja simplau estare mol cuntent y a
legre. Resmes Esperu que em envii un carta
la Elisabet escrita tot ella. Ya escrit a la
Gema Sala li despedeix el seu fill que molt
la estima. Javier
Febrer
Claveras
9 años
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada