Qui és l'original, Syriza o Unitat Popular?

Després del fracàs del primer ministre grec Alexis Tsipras, es convoquen noves eleccions amb l'escissió del partit que s'ho havia de menjar tot, enfrontar-se amb els líders europeus i salvar Grècia. Al final el líder grec va claudicar i no va tenir altre remei que convocar noves eleccions, amb una bona part del seu partit fora.

Què decidiran els grecs? Per lògica, si és que en política hi ha lògica, els grecs s'haurien de decantar cap a Unió Popular, perquè són els que continuen defensant els principis inicials de Syriza, però caldrà veure si Alexis Tsipras els haurà convençut que estava equivocat, i que s'ha d'actuar de manera diferent.

Pensant en Catalunya, Pablo Iglesias es posa al costat de Tsipras, i per tant modera el seu discurs que ja no esdevé trencador. Al marge del fet nacional, la CUP estaria més en l'òrbita d'Unitat Popular, una proposta atrevida de difícil encaix en l'Europa real, i que només té possibilitats d'èxit si rep un fort suport dels electors grecs.

L'esquerra europea té veritables problemes conceptuals, per les dificultats que entranya un posicionament clar de progressisme, en un espai capitalista molt acomodat. És per això que els partits socialistes dels diferents països europeus tenen tants problemes per mantenir-se en el poder. L'esquerra pura i dura pràcticament ha desaparegut. IU a Espanya i ICV a Catalunya s'han convertit en simplement testimonials.

L'aparició de Podemos feia pensar que es recuperava aquest espai més crític a la societat capitalista, amb una diferència de classes cada vegada més preocupant. Els darrers moviments de Podemos, disputant-se l'espai amb C's, i ara donant suport a Tsipras, fan pensar que Pablo Iglesias ha claudicat i es presta a competir amb el PSOE, com a esquerra acomodada i més teòrica que no pas pràctica. La CUP pot esdevenir l'única força realment d'esquerres a l'Estat.