Fart de les notícies d'aquests dies

He decidit llegir les notícies molt per sobre per no enutjar-me més del compte. De fet no ho he decidit, sinó que la naturalesa, que és molt sàvia, m'ha fet despistar i no m'ha deixat temps per llegir la premsa. Així que poca cosa puc comentar al respecte, tret d'aquest desig, cada vegada més fort, de que s'acabi tot d'una punyetera vegada i que sigui el que hagi de ser, la qual cosa no vol dir que jo no tingui ja el vot decidit.

He votat sempre, des que em varen deixar. Els més joves no poden entendre que en una època no gaire llunyana, - no sóc tan gran -, la ciutadania no podia votar. Que tampoc es creguin que deixant-nos votar ja està tot arreglat, eh! Com a mínim, però, t'alliberes una mica i et desfogues contra allò que sents que t'oprimeix.

El dia 27 de setembre, i l'endemà no tot serà igual. Algú estarà molt content i d'altres molt enfadats, però continuarem treballant, els que tenim la sort de poder-ho fer, i somiant en aquell país que tan desitgem. Si som assenyats, no tenim res a perdre, però ho hem de ser tots. Els que volen la independència i els que fan mans i mànigues per enterrar-la.

En el Ple municipal d'Arenys de Mar, també es va fer palesa l'opció d'ICV. Això, per alguns ha suposat treure's un pes del damunt. El dilema entre votar la CUP o ICV ha desaparegut, i segons quins siguin els resultats a nivell de país, ICV es pot convertir en un record històric i un trist descendent del PSUC.