Estem esperant la pluja que ens anuncien que està a punt d'arribar a la vila. De fet fa molta estona que sentim tronar, però a vegades fa molt soroll i poca cosa. Els radars semblen indicar que aquesta vegada la pluja arribarà, encara no sabem l'estona que s'hi quedarà ni la intensitat.
Per internet he vist que a Torelló i Roda de Ter hi ha fet un gran xàfec i ha inundat carrers i algunes cases. Esperem que aquí al Maresme no s'ho agafi gaire fort i només hi faci una passada. Que ens refresqui, però que no ens torni a aixecar el paviment de rial, ni molt menys que entri per les cases.
Entretant, tot allò que predèiem fa uns mesos, està passant. Aquelles declaracions sobre els grans mals del sobiranisme s'ha anat ampliant i incorporant-hi atacs verbals, i també físics. Tota la maquinària del govern central al servei dels atacs i censures a Catalunya i a tot allò que fa olor de català. La misèria política està en el primer pla i a falta d'arguments només hi ha amenaces i atacs miserables a la democràcia.
Ja ha començat a ploure a Arenys. Veurem què passa.
El moment que vivim a Catalunya és molt adequat per examinar la capacitat intel·lectual, però també democràtica i honesta dels nostres polítics. Fa temps que ens en queixem. Enyorem antics temps amb personatges de categoria, tinguessin o no la nostra manera de pensar. Això és un passat que voldríem recuperar. No parlo de corrupció, perquè m'imagino que ara és més difícil d'amagar. El que passa, però és que el càstig arriba tard i massa tou.
Són deplorables les declaracions d'alguns ministres, senadores i responsables polítics, que actuen únicament per interès personal i no per al poble. Es pot ser molt crític amb el dret a decidir, sense haver d'arribar a ser ni groller ni prepotent. En democràcia les idees es defensen amb arguments i diàleg, i acceptant els errors, i no pas amenaçant.
Puc entendre el nerviosisme dels contraris a la consulta i fins i tot com ho justifiquen, però no com actua el govern espanyol i els polítics que li donen suport, mentint sobre la realitat a Catalunya. Que m'expliquin tots els atacs en forma de lleis imposades, a la nostra llengua, cultura i institucions. Que em raonin per què aquest centralisme ofega Catalunya i també altres comunitats. Que em facin veure que no hem de tenir ganes de manifestar què volem ser, quan ens pressionen tant.
M'agradaria anar de la mà d'Iceta i de tot el PSC a defensar els nostres drets, però no sé veure una altra acció possible que no sigui l'enfrontament, el donar la cara. Ens trobem com gats escaldats, que tot ens fa por i no tenim cap confiança ni amb els successius governs espanyols ni amb la màxima institució jurídica que és el Tribunal Constitucional. Que em demostrin amb exemples clars que estic equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada