No he assistit ni assistiré a cap míting electoral

Darrer cap de setmana de campanya i tot fa pensar que la ciutadania no hi està massa interessada. Es mobilitzen els de sempre, els amics i simpatitzants més ferms dels diferents partits polítics. La gran massa no es mou. Estem molt cansats de la política i no ens han sabut despertar interès per a Europa.

Aquesta tarda he sortit a caminar, com acostumo a fer, i m'he trobat amb molt poca gent. De fet, la tarda no acompanyava gens ni a banyar-se ni molt menys a prendre el sol. De tornada m'he fixat en els cartells, o potser hauria de dir en el cartell. Anunciava un acte electoral i he pensat... quantes persones hi hauran assistit?

Confesso que no he assistit a cap dels actes programats fins ara ni tinc intenció d'assistir en els que tindran lloc aquesta darrera setmana. No m'interessa el que em puguin dir. De fet, ja sé què em diran i no em poden sorprendre. 

És en el que fan i no en el que diuen allò en què ens hem de fixar. En tot cas, si els volem entendre, cal fixar-nos en allò que no diuen, però deixen entreveure. Recordeu les paraules de Cañete? Diuen que qui té boca s'equivoca. En castellà diuen: "por la boca muere el pez".

Duran Lleida ahir deia que el seu vot no estava decidit. No fos cas que tinguéssim clar que votarà el mateix candidat que Rajoy. Ara no queda bé. No es poden perdre vots. ERC diu, amb la boca petita, que vol entrar al grup socialista, el grup del PSOE i el PSC, però de moment votarà la líder europea que va venir i ens va donar suport al dret a decidir. Amb això en tenen prou? Ho hem de supeditar tot al dret a decidir? aquest és el futur d'Europa?