Això és el que ha declarat el senyor Josep Maria Amargant, cap de protocol de la Diputació de Girona, parlant dels càrrecs de confiança de la seva Diputació que cobren, però ni es presenten a la feina. Ningú no els controla les hores de dedicació, a unes persones nomenades a dit pels partits polítics, sense que se'ls exigeixi res, disposen de despatx, però cobren tant si treballen com no.
Sempre he defensat els càrrecs de confiança, encara que no vol dir que tot el que es faci al voltant d'aquesta figura estigui ben fet. A vegades s'abusa de la figura i només serveix per col·locar polítics caiguts en desgràcia.
Un càrrec de confiança, com indica el nom, és el d'una persona de la confiança del polític de torn, que coneix l'ofici i l'assessora en aquells temes que domina per formació o experiència. Col·locar una persona amiga per agrair-li favors rebuts o estalviar-lo d'anar a l'atur, sense tenir coneixement pel càrrec, és un mal ús d'aquesta figura i desprestigia la resta.
Mai he entès la figura dels càrrecs de confiança de les diputacions. Entenc l'objectiu, però no la quantitat de persones contractades (penso en la Diputació de Barcelona), ni en la manera que treballen. Es pot entendre un assessor de la Diputació que exerceixi de regidor de govern d'un poble o ciutat? Jo no. Puc entendre que un polític estigui en un Ajuntament i en la Diputació, però no els càrrecs de confiança. I això passa. Passa massa sovint.
El sou, un se l'ha de guanyar, i no pot ser que hi hagi càrrecs de confiança que cobrin sense anar a la feina, i que quan hi van, a sobre els paguin dietes. Això està pervertit, i això també crea desafecció. Ho podem considerar corrupció? No és una manera d'apropiar-se de diner públic enganyant la ciutadania? Potser que ens ho fem mirar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada