Avui us haig de confessar que m'ha costat trobar el tema del dia per comentar en el meu blog. He arribat molt tard de treballar, just per sopar i començar a escriure i no trobava res que fos prou interessant i, sobretot, que no fos el de sempre. És bo reposar de tant en tant, però...
Ho he trobat! una notícia graciosa però que al mateix temps avergonyeix: "Rajoy es troba ficat en un míting d'Erdogan quan creia que assistia a la inauguració d'una línia de metro". El que no sé és el rèdit que en traurà Erdogan d'incorporar Rajoy en la seva campanya electoral.
És ben bé que el president espanyol no té el sentit del ridícul, i els seus assessors han suspès estrepitosament. No és estrany que tingui amics com en Jorge Fernández, el ministre de l'Interior que no para de fer el ridícul, encara que ara és a costa d'11 morts. Ja no és ridícul, sinó irresponsabilitat i incapacitat política.
El PP no va aconseguir unanimitat a l'hora de votar en secret a favor de la reforma de la llei de l'avortament, encara que guanyés de sobres.
No sé què és pitjor en aquests moments, si tenir un PP, amb un líder tan ridícul, que el PP perdi militants i càrrecs públics en benefici de partits ultradretans, o que el PSOE sigui incapaç de fer-li mal.
És una llàstima que estiguem sempre esperant la propera campanya electoral per fer fora els que ens governen. Que no tinguem uns polítics que, encara que no pensin com nosaltres, no posin en perill la nostra llibertat, la nostra llengua, la nostra cultura. Que haguem d'estar sempre esperant un canvi amb la il·lusió que serà per a bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada