Pocs dies més tard, el dia 1 de febrer de 1939, entraven a Vic. Jo encara trigaria setze anys a néixer, però evidentment en vaig rebre les conseqüències. Vint anys amb Franco governant despòticament, esperant assolir la democràcia. Ara després de gairebé quaranta anys de transició, la base democràtica continua en perill, amb un PP amb majoria absoluta retallant molts dels drets aconseguits amb molt d'esforç.
Avui la premsa ens recordava l'entrada a Barcelona del militars colpistes i la reacció de la gent. El que m'ha cridat més l'atenció ha estat una fotografia amb un bisbe amb la mà alçada a manera feixista.
El poble no vol la guerra i les ànsies per recuperar la pau fa que s'agafi al primer punt de suport que troba. El poble espanyol va haver de patir la dictadura durant quaranta anys. És perillós agafar-se en una barra de ferro calent, per les conseqüències que això comporta.
Aquest cap de setmana les forces vives del PP ens han visitat i han volgut demostrar als seus incondicionals que tenien la mà de ferro i que ningú es podia atrevir a enfrontar-s'hi. Als sobiranistes no els ha espantat ni crec que els faci desistir del seu anhel. L'únic que pot haver servit és per aturar les baixes dels seus votants, cada vegada més engrescats amb C's. Alícia Sánchez-Camacho deu estar satisfeta, perquè és una victòria interna, però difícilment sortirà de la marginalitat en què el seu partit es troba a Catalunya.
Per als malpensats, no vulgueu vincular l'entrada del PP a Barcelona amb l'entrada de les tropes franquistes el 39.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada