Avui he compartit tertúlia amb la Dolors. És una dona vital, enèrgica i intel·ligent. Li agrada escoltar, i això és important per a un tertulià. No coincidim en tot, i defensa amb entusiasme i força els seus principis, les seves creences, però és respectuosa i, sobretot, demana arguments. No estima les improvisacions ni les dèries sense sentit o reflexió. Sap el que vol i lluita per aconseguir-ho.
La Dolors ha exercit d'àvia durant tot l'estiu i ara li ha arribat la pau i tranquil·litat, però segur que enyorarà els nets. Començarà un nou curs i ja té la feina molt avançada. Continua essent la força que mou tot l'engranatge, encara que ho fa des de la segona fila. Sap que és aquí on ara li toca moure's.
La conversa és agradable quan no et veus obligat a defensar idees o pensaments sense arguments, quan escoltes l'altre i les teves paraules no cauen en el buit. Potser això és el que manca en moltes àgores. Seguint debats del Parlament, sovint tens la impressió que ningú escolta ningú; que les intervencions es perden pels racons i les respostes ja estan escrites d'antuvi.
Si no hi ha entesa, normalment és perquè no hi ha la voluntat. Es pretén imposar els propis judicis i criteris, com si l'altre no tingués dret a defensar els seus. Malgrat que la història ensenya les cartes, la nostra memòria és efímera i ens neguem a veure la realitat. Continuem pensant que la raó és de la nostra part i que l'altre s'entossudeix a portar-nos la contrària.
És agradable conversar amb qui t'aporta raons per continuar lluitant per trobar solucions i descobrir noves dreceres. És absurd el diàleg si no et fa avançar. Serem capaços de contribuir en el diàleg que ens manca per ser forts? Construirem un país on valgui la pena viure-hi, o ens quedarem amb quatre fronteres i una divisió interna que fracturi la convivència? Sabem realment el que volem? si girem l'esquena als nostres interlocutors, no arribarem enlloc.
La Dolors no és independentista i li preocupa molt la superficialitat de moltes declaracions. Aquest és el perill en què podem estar caient. Jo, ja ho dit en altres ocasions: si no ens estimen com som i volem continuar essent, que ens deixin marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada