Fetes les paus amb Flotats, ara toca Boadella?

Avui el govern català ha fet les paus amb Josep Maria Flotats, que va inaugurar el Teatre Nacional i poc després el varen destituir. Avui sembla que, després de molts contactes a través d'amics, el govern català li ha fet un homenatge, en els quinze anys de la inauguració del teatre, i ha servit per posar pau i desitjar molts èxits futurs.

El nostre país té problemes amb les "patums". Quan una persona destaca molt, se la fa fora, o bé s'autoexilia. Parlo de Flotats i de Boadella, però també podria esmentar en Guardiola, per exemple. En l'època de jugador o ara d'entrenador. Segur que en trobaríem més.

I si ara hem recuperat Flotats, creieu que podrem fer el mateix amb Boadella? Cadascú és com és, i és cert que hi ha qui desperta més simpatia que d'altres. A Flotats se'l podia veure com un cregut, aquells que et miren per sobre l'espatlla. Això al marge del seu talent, que no crec que ningú li'n pugui discutir. A Boadella, també molt "xulo", però un amargat, un nen repel·lent de qui te'n vols allunyar. Serà igualment possible fer les paus?

M'imagino que la persona no és el mateix, i la seva actitud tampoc. De Flotats pràcticament no n'havíem sentit a parlar mai més, i en canvi d'en Boadella, tot sovint escoltem improperis contra Catalunya i els catalans. Sempre he pensat que es tractava de pura ràbia, impotència i desesperació. Són reaccions típiques d'aquell que voldria que el seu antic col·lega, després de barallar-t'hi, voldries que naufragués, i si no ho fa, et rebenta. No crec que en Boadella, en vida, el puguem recuperar. Després, darrera una làpida, segur que alguna cosa en positiu en sortirà. Llavors els seus insults ja no ressonaran.