Convivint amb la corrupció

Aquests dies, si no et vols deprimir, el millor que pots fer és sintonitzar emissores musicals, perquè amb la resta tens la impressió que no hi ha vida més enllà de la corrupció.

Corruptes i presumptes corruptes envaeixen la nostra societat des del punt més amagat fins a la presidència del govern espanyol. Encara que al final tot quedés en res, l'experiència viscuda ens ha envellit una colla d'anys i, en molts casos, ha comportat avorriment, cansament i patiment.

Paral·lelament, les notícies que ens arriben de les decisions polítiques a Madrid, no són pas millors, i provoquen més aversió al sentiment identitari espanyol. Avui, esmorzant amb un socialista espanyol, quedava ben clar què ens provoquen uns polítics irresponsables, prepotents i fatxes. La seva actuació ens encomana un rebuig al més feble, el que no hi té cap responsabilitat, sinó que simplement pensa diferent a nosaltres.

De tot plegat el més trist és pensar que ens acostumarem a conviure amb la corrupció, i ja no ens sorprendrà res. Sense arribar a l'extrem de justificar-la, sí que ho trobarem la cosa més normal del món, un dany col·lateral necessari i inevitable.