L'honor de l'Alícia i el nou mapa polític

A mi, com a l'Empar Moliner, m'estranya molt el pacte d'Alícia Sánchez-Camacho amb l'empresa Método 3. Ha venut el silenci per 80.000 euros. Moliner parla de l'honor, i és cert que tot feia pensar que l'honor de la dirigent del PP català estava en joc. I em faig les mateixes preguntes que l'articulista. Per què no insisteix? no vol saber qui va ordenar enregistrar-li la conversa amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Potser és que ja ho sap? va ser ella mateixa?

Confeso que no he seguit gens el cas, però de totes maneres entenc que sempre hi ha d'haver la possibilitat d'arribar a un acord i no allargar més del compte la situació d'incògnita. El que no veig llavors és per què el PP català vol continuar amb la denúncia. On és la trampa? no crec que vulguin perjudicar l'Alícia. Tenen clar què volen aconseguir?

Mentrestant els partits de sempre continuen baixant en les expectatives de vot. CIU, PP i PSC van perdent escons i aquests van a parar a ERC i ICV, però també a la CUP i C's. Quina lectura en podem fer? baixen els moderats i pugen els extrems. El PSC pot arribar a uns mínims històrics, totalment impensable fa pocs anys. Una circumstància molt més increible que la pujada d'ERC, que ens té acostumats als alts i baixos, encara que mai per sobre de CIU. 

El desgast de CIU es veu de manera diferent des de CDC i UDC. Els primers culpen Duran d'una part del descens, per la seva boca que no sap estar callada. Per la seva banda els de UDC consideren que s'ha anat massa lluny en el tema sobiranista, i que això els passa factura.

Que s'ho faci mirar Sánchez-Camacho, ja que tot i els seus esfoços per sortir a primera pàgina dels diaris, els set dies de la setmana, el seu partit continua baixant en les expectatives electorals.