El PSC continua sorprenent-nos

Decididament les decisions del PSC no deixen de sorprendre'm. Intento entendre-les, però em costa i no sé veure-hi ni l'estratègia ni els motius. Si estiguéssim parlant d'un partit qualsevol, d'un partit minoritari, sense història ni futur, seria versemblant, però el PSC no és ni un partit minoritari, ni sense història ni futur. Com a mínim, això del futur, ho penso jo, i de la història ningú no ho pot negar.

Avui llegia que el PSC ha votat al costat del PP i C's a favor de deixar d'utilitzar el català com a llengua prioritària a l'administració pública. La decisió sorprèn perquè quan es varen fer públiques les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, anul·lant els reglaments d'usos lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona, els socialistes s'hi varen oposar. Ara pensen diferent? Per què han canviat? Hi ha alguna cosa que no sabem? Algú els ha fet canviar d'opinió o només de vot?

Avui tocaria parlar de Participació, després de la sessió d'aquesta tarda amb en Xavier Pastor i en Daniel Tarragó. Una sessió per a iniciats, però amb responsabilitats. El que passa és que la lectura d'aquesta notícia m'ha deixat glaçat, i em sap greu. Si és una estratègia tipus "la puta i la Ramoneta", ja m'explicaran com continua, però si és un error (no seria el primer), val la pena que s'hi mirin més.

Que no s'equivoquin els que tenen més pressa i ignorin el futur del PSC. Catalunya hauria de canviar molt per poder-ne prescindir, i és per això que convindria que els passos que faci el PSC siguin clars, que convencin a uns quants, però que convencin. Voler acontentar tothom és impossible i qui ho intenta acostuma a fracassar.