Defensem el nostre país amb elegància i intel·ligència

Les xarxes socials fan possible que persones com ara jo escrivim amb naturalitat i atreviment dia rere dia, sovint improvisant i caient en el perill de no mesurar prou bé les paraules. Fan que no siguin els il·lustrats només els que donin a conèixer els seus pensaments, sinó que una bona colla de persones, amb poca o nul·la cultura literària i pocs recursos lingüístics, ens sumem als que en saben i aporten coneixement. Malgrat tot, si som capaços de separar el gra de la palla, també dels menys preparats en podem aprendre alguna lliçó, i potser només per això ja val la pena perseguir-ho.

Per què ho dic això? El motiu és la reflexió que he fet de la lectura continuada d'escrits independentistes que trobo a la xarxa, sobretot perquè algú en va incloure en una xarxa local per la independència. Ja sé que a vegades sóc massa exigent, però entenc que reclamar la independència no és un fet menor, sinó que és prou important com per agafar-s'ho seriosament i evitar la frivolitat.

Cadascú utilitza els recursos que vol i pot, però seria interessant pensar abans d'opinar i, sobretot, abans de criticar. És important avançar amb pas ferm sense passos en fals. No és bo que els nostres adversaris tinguin motius per desprestigiar-nos. No els hi podem fer fàcil. La crítica fàcil, l'insult, el menyspreu són actituds que no ens fan millors, que no ens deixen en una posició de la qual puguem enorgullir-nos.

No siguem simplistes, intentem sumar i, als nostres adversaris, els que pensen diferent a nosaltres, no els insultem, sinó fem-los envejar tot el que tenim, tot el que sabem, tot el que ensenyem. Si ens situem a la part barroera de la discussió només hi podem perdre.

Demostrem que saber argumentar els nostres somnis, els nostres objectius de poble sobirà i independent.

I avui podem estar molt orgullosos del resultat del català de l'any, perquè com a poble, hem escollit una formigueta del nostre país que ho ha donat tot, per amor, professionalitat i esperit de superació. No hem anat al més fàcil, com podia ser l'opció de la Carme Forcadell, a qui felicito per la feina realitzada. Mirem-ho positivament, que és el que quedarà.