La decisió de Manuel Bustos de dimitir com alcalde de Sabadell, però continuar com a regidor per poder seguir a la Diputació de Barcelona, no l'entén ningú, o potser seria millor dir que no agrada a ningú. Si un càrrec públic creu que ha de dimitir, ho ha de fer del tot, i sinó que no dimiteixi.
Continuo pensant que Bustos és innocent fins que no es demostri el contrari. És bo que tots ens creguem la presumpció d'innocència i l'exigim. Si Bustos considerava que continuar en el càrrec perjudicava el seu partit, no veig per què no el continua perjudicant mantenint-se a l'Ajuntament i a la Diputació.
L'explicació que se'n treu és que la renúncia a l'alcaldia ha estat provocada per l'amenaça de l'oposició a presentar una moció de confiança i que el PSC perdés l'alcaldia. Dimitint, s'aparca la moció i el nou alcalde continua essent del PSC. Si és així, per què no diu la veritat? Per què ens vol enganyar amb falsos sacrificis?
Aquesta manera de fer d'alguns polítics és el que emprenya la ciutadania. Aquest aferrar-se al càrrec, a la política, no agrada. El problema acostuma a ser que la política s'ha convertit per a molts polítics en el seu modus vivendi. No tenir una alternativa laboral pot fer que polítics inútils continuïn en aquest món que fa uns quants anys reclama sortir de la mediocritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada