Les preferents i els desnonaments

Dins del conjunt de problemes que estan sorgint per la crisi econòmica que patim des de fa uns cinc anys, hi ha l'estafa a petits estalviadors amb "les preferents" i els desnonaments de famílies que no han pogut fer front a la hipoteca del seu habitatge o dels seus familiars. Dues problemàtiques diferents, però injustes.

Cal diferenciar, però, les dues situacions. En un cas estem parlant de famílies, moltes d'elles matrimonis grans, que el seu dia varen seguir els consells del seu banquer per dipositar els seus petits estalvis en un fons que mai es podien imaginar que no podrien cancel·lar alegrament. En situació de bonança trobarien possibles compradors, però actualment ningú està disposat a comprar-les i per tant el seu valor és zero.

En el cas dels desnonaments estem parlant d'unes persones que es varen arriscar massa i ningú els ho va fer veure. Els bancs estaven interessats en oferir crèdits i gens disposats a posar-hi traves, encara que el seu retorn perillés. Els clients estaven obsessionats amb comprar un pis, i fer l'esforç que calgués per retornar el préstec. Molts tenien feina, encara que alguns arriscaven massa. Quan s'ha acabat la feina, el banc els ha reclamat el pis i el deute pendent.

Al marge de consideracions particulars, el primer cas és una estafa en tota regla, perquè es va enganyar l'estalviador. En el segon cas podríem estar parlant de culpa compartida, encara que la majoria dels casos viuen situacions dramàtiques.

La societat ha de donar solucions a ambdós casos. No pot ser que estiguem perdonant els bancs i castigant les persones. On és l'ètica? El PP, amb majoria absoluta al Congrés de diputats i al Senat, no està gens sensibilitat. Va acceptar que entrés a tràmit la ILP sobre les hipoteques i desnonaments, per la pressió que varen suportar, però això no vol dir que les famílies que estan en perill de ser desnonades puguin estar tranquil·les. Amb el govern que tenim, els bancs en sortiran beneficiats, i amb aquests tots els seus accionistes.