He arribat tard a casa i no he pogut veure sencer el programa Sense ficció d'aquesta setmana. M'interessava el tema: els mercats, i concretament el model Barcelona. M'interessa el tema perquè crec en els mercats municipals i em fa vergonya veure el mercat d'Arenys. En Marc Soler s'hi va barallar, amb encerts i errors, com tothom, però la barrera era massa alta. Una llàstima!
Els botiguers, i més ara amb la crisi, saben que si no hi posen el coll, el negoci no rutlla, i són ells que han de donar la cara i invertir-hi. Al Mercat semblava com si esperessin que fos l'administració qui els solucionés la vida, i que no els toquessin gaire res. Potser la meva versió és esbiaixada, però crec que més o menys aquí hi havia, hi ha, el problema.
Crec en la vida que dóna el mercat a un barri, a una població. El model no pot ser el de tota la vida, perquè tots hem evolucionat, la societat també i hi ha altres necessitats, però això no vol dir que els mercats no puguin funcionar. N'hi ha proves.
Però a Arenys no només hi ha problemes amb el Mercat municipal, sinó que en general el comerç és precari, i una ciutat o poble sense una vida comercial rica és un poble trist i econòmicament dèbil, fràgil.
Avui comentàvem que en èpoques com l'actual cal més imaginació del compte. Ser creatius i arriscar. Esclar que això és fàcil de dir quan tens un sou i una feina més o menys assegurada. L'administració també ha de jugar aquest paper i ser valenta. A vegades penso que som porucs i volem jugar massa segurs. Això no ens porta enlloc.
M'agradaria que al meu poble hi hagués un mercat dinàmic, que els paradistes creguessin en el mercat i que s'hi guanyessin la vida. Un mercat amb productes naturals, quilòmetre zero crec que en diuen. Ja m'agrada que la placeta de l'Església sigui un punt de trobada, un punt neuràlgic de la vila, però... i el mercat? Pot ser el centre comercial d'Arenys?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada