ICV no hi hauria de ser?

Si diumenge ens alegràvem per l'import recollit a la Marató de TV3 per a la investigació de la malaltia del càncer, avui hem conegut la notícia de la recaiguda de l'entrenador del Barça, Tito Vilanova. La notícia s'ha escampat i les mostres de solidaritat i suport han estat moltes i sinceres. Hem de vèncer el càncer i l'actitud del poble català, diumenge passat, ha estat molt lloable i generosa.

No sé si podem estar parlant de generositat amb les actituds de CIU i ERC, i els seus líders, a l'hora de signar el pacte de govern, o hauria estat interessant incorporar-hi algú més, com ara ICV. Ja no dic el PSC perquè Montserrat Tura no hi pinta gaire res.

Fa quatre dies que demanàvem sumar i ara sembla que ens acontentem amb la majoria. El camí que volem emprendre no és fàcil, on hi trobarem molts entrebancs i necessitem ser els més possibles. Ara ICV haurà de decidir si segueix de comparsa o bé en queda al marge fins que els vagin a buscar.

Caldrà intel·ligència i serenitat, que ERC no repeteixi els errors del passat. Els enemics, els contraris a la independència de Catalunya són molts i molt forts, amb Tribunal Constitucional i Constitució al seu favor, i una majoria absoluta del PP a Madrid i un PSOE que tampoc en vol sentir parlar. Tampoc del dret a decidir, que hauríem d'exigir com a societat democràtica.

Convé que no ens afecti massa tot el que sentirem dir des d'Espanya, però tampoc ho podem ignorar. Hem de servir-nos d'estratègies, avançant-nos al govern espanyol i col·legues, però sense fer cap pas en fals.