Mas n'ha perdut més de dotze i potser també la partida

Alguns pensàvem que Duran no li havia posat fàcil a Mas durant la campanya electoral, però probablement no ens imaginàvem que encara seria pitjor després del 25N. Fa massa temps que Duran i Lleida lluita per ser alguna cosa més que el segon de CIU. Des que es va esvair el seu somni de substituir Jordi Pujol, ha lluitat per ocupar un lloc important a Madrid, i d'aquí tots els comentaris sobre les seves ganes de ser ministre. Per això tant simpatia amb el PP.

Duran i Lleida ha dirigit un partit amb molta història, però sempre al costat del germà gran, qui li ha solucionat els problemes, però tampoc li ha permès fer tot allò que volia. Es diu, es comenta que si vols créixer ràpid en política t'has d'apuntar a UDC, per allò de la quota...

Que li demanin, però a l'alcalde de Vic com les gasta el senyor Duran. Vila d'Abadal no pensa el mateix que Duran i segur que no li estranya gens com es comporta. Què passarà a partir d'ara? aconseguirà que Mas es tiri enrere en la seva "dèria" sobiranista? o provocarà el trencament de CIU? S'ha de reconèixer que Duran, a diferència de Mas, no ha canviat el que sempre ha pensat sobre la sobirania de Catalunya. Som nosaltres que ens ho vàrem pensar.

Us adoneu del panorama? per una banda tenim el Duran que frena fins no sabem on, a Mas, i per l'altra hi tenim en Joan Herrera que pressiona Junqueras perquè no investeixi Mas. En sabem els catalans, oi? ja m'imagino els tips de riure dels espanyols, amb tot el panorama. Creieu que anirem a parar a cap lloc?

Ha arribat l'hora d'anunciar al milió i mig de manifestants que tot allò s'ha esfumat? Que hem estat uns il·lusos i ens ho hem empassat alegrament?

Els catalans ens ho hem de fer mirar!