L'altre dia, una bona colla de dirigents socialistes, entre ells Carmen Chacón, però no Rubalcaba, reconeixien que durant els anys de govern del PSOE la seva política no havia estat la que calia esperar d'un govern d'esquerres i progressista.
No és estranya ni sorprenent la davallada socialista, tant a nivell d'Espanya com de Catalunya, i al marge del fet sobiranista, el PSC caldria que reflexionés a fons perquè s'adoni que si la seva política no es diferencia de la dreta, tan se val que ens quedem amb l'original. El mateix que li ha passat a Mas, en el tema sobiranista, respecte a ERC. Les còpies no són mai prou bones.
Al PSC li toca jugar a l'oposició en un moment en què el debat sobiranista té un cert relleu, sense oblidar-nos de la situació econòmica, per la qual cosa té prou marge de maniobra. Convé que no es descuidi ni menystingui ICV, que és el seu principal contrincant. ICV en aquests moments juga el paper de la puta i la Ramoneta, marejant la perdiu en el camp sobiranista, però predicant que són els que lideren la política d'esquerres.
De fet ens trobem en un moment, si més no curiós, en què CIU se les veu amb ERC, mentre ICV mira de reüll a ERC, i per sobre de les espatlles al PSC. I aquests s'entretenen en un debat intern sobre el camí que han d'agafar per tornar a la cursa. I UDC? Serà el següent en discòrdia?
Ningú pot deixar de fixar-se en els altres, però per sobre de tot, convé que cadascú agafi el seu personatge, el perfeccioni i el comenci a interpretar. Necessitem una política d'esquerres potent i a primera línia. El PSC pot jugar un paper important, però no s'hi val a badar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada