Els catalans ens hem de sentir orgullosos de ser espanyols, perquè en el moment que hem alçat la veu, només hem rebut que lloances i floretes de la resta d'Espanya. Ens estimen perquè som catalans, perquè tenim una llengua pròpia, una cultura específica i els paguem totes les factures, les que vénen de l'AVE gallec o del corredor central que foradarà els Pirineus.
Orgullosos de que el ministre de Cultura, antic tertulià del canal cultural i demòcrata Intereconomia, ens vulgui espanyolitzar, perquè no ens perdem la cultura centralista i impositora espanyola. Ja ho va dir fa un temps el rei espanyol, que el castellà no havia estat mai imposat.
No podem retreure res als nostres ministres espanyols, que fan el possible perquè no ens falti cap insult ni amenaça. La pedagogia aplicada per l'Estat espanyol és la millor per aconseguir que visquem orgullosos de pertànyer a Espanya.
Nosaltres els catalans, hem manipulat els nostres fills a l'escola, fent-los creure que érem un poble sobirà amb una llengua materna i una cultura tradicional. Això ens ho ha fet veure una generació d'espanyols que van viure l'escola sota la democràcia franquista del dictador. Ells varen tenir l'oportunitat d'aprendre la història de la mà de professors objectius i sense prejudicis. Això malauradament no ha passat amb els nostres fills.
Convençuts que Catalunya és una part de la nació espanyola, l'única sobirana que pot decidir el nostre futur, i afavorits per aquest allau d'improperis, amenaces i insults. Nosaltres els catalans forçosament ens sentim molt orgullosos de ser espanyols. Molt, però molt. On puc signar la meva renúncia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada