Desconstruint Espanya

Hi ha qui s'empenya en dir que els catalans volem enfonsar Espanya, la volem destruir. Ho deia precisament el ministre de Justícia, el que consideràvem el "progre" del PP. Espanya sense Catalunya, segons el ministre, hauria de sortir de l'euro. Jo parlaria més de la desconstrucció. Separem elements. El govern de l'Estat ens marca com ha de ser aquesta desconstrucció. Si no ens deixen ser amb tota la nostra essència, hem de sortir.

Avui llegia que Londres i Edimburg s'havien posat d'acord per celebrar el referèndum d'independència el 2014. El mateix dia que a Madrid les dues forces polítiques majoritàries votaven en contra de permetre que la Generalitat pogués ser competent a l'hora d'organitzar referèndums. M'imagino que no ha sorprès a ningú.

Jo he quedat més sorprès quan Carretero ha anunciat que el seu partit donava suport a Mas, a les properes eleccions. La lectura que en faig és la del vot útil després de constatar que els partits independentistes no han assolit l'acord que els permetés presentar-se units a les eleccions. Cosa d'ego, com deia fa uns dies.

Carretero era la veu més dretana de l'ERC del tripartit. Com moltes persones d'ERC, la primera inicial els feia nosa, i per això es pot entendre que ara doni suport a CIU. Paral·lelament, ERC es presenta com el partit de centreesquerra català. De fet, amb el PSC en quarantena, l'esquerra catalana queda orfe, i aquest mal el patirem com a país, siguem o no independents.

Envejo els escocesos, perquè podran decidir què volen ser. Probablement el vot serà contrari a la independència, però hauran tingut l'oportunitat de manifestar-se. Nosaltres, els catalans, només ens podem manifestar al carrer. Confiem que el proper Parlament català sigui capaç de convèncer que els ciutadans hem de decidir, agradi o no.