La puta i la Ramoneta se'n van al PSC

Aquest matí m'han comentat que la puta i la Ramoneta han deixat CIU i han entrat al PSC. Sembla ser que el president va decidir deixar-les de banda i el PSC se les ha quedat. De fet, ho hem pogut comprovar aquests darrers dies, amb més vitalitat que de costum. L'avantatge és que els partits d'esquerra practiquen més l'autocrítica, davant d'unes dretes més cimentades, i per això la puta i la Ramoneta s'hi mouran més còmodament.

Tota l'atenció està al voltant del lideratge del PSC, encara que difícilment ningú li prendrà el lloc a Pere Navarro, i també en la composició de les llistes. Hi quedarà algun socialista dels anomenats catalanistes?

Ahir el PSC va presentar una resolució favorable a la consulta ciutadana al marge de la legalitat, i avui ja deia alguna altra cosa. Ho tenen difícil si volen marcar paquet a Catalunya i al mateix temps acontentar els seus companys del PSOE, que no poden perdre vots espanyols en benefici dels seus contrincants del PP.

Montserrat Tura ha anunciat que vol optar a encapçalar la llista del partit en aquestes eleccions, però tot fa pensar que no hi té res a fer, que té tots els elements en contra, i és una llàstima. Admiro la seva tenacitat i persistència, sobretot quan ella sap que no hi té pràcticament opcions. El PSC realment va protagonitzar un canvi de fitxes i moltes de les persones del vell PSC han estat escombrades. Tura no ha llançat la tovallola, però ningú li facilitarà el camí.

Seria desitjable que Navarro no es descuidés persones que han representat i poden encara representar un paper important dins del PSC. Alguns, com Ernest Maragall o Joaquim Nadal, ja s'han autodescartat, però espero que Tura, Geli, Ros... comparteixin llista amb nous valors amb Collboni, Rocío Martínez, i també Laia Bonet.

I aprofito l'avinentesa per felicitar i agrair el treball de més de 30 anys com a diputat, a Higini Clotas, un gran socialista i magnífic català, d'una gran personalitat i generositat. Una d'aquelles persones que treballen sense necessitat d'haver de sortir a les primeres pàgines dels diaris, a qui se l'acomiadava de mala manera, però que les circumstàncies han permès que no sortís per la porta del darrere.