Habitatges buits per als desnonats

Arran de la notícia de l'ocupació d'un edifici de Sabadell, que està buit, per part de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi, i que ha reunit unes dues-centes persones, seria bo que reflexionéssim sobre la incoherència i absurditat de la nostra societat, que sovint pensem que en sabem tant i en definitiva es demostra que ens falta molt per aprendre i, sobretot, molt a corregir.

La bombolla immobiliària que ens ha dut a la ruïna, fa que haguem sembrat el país d'habitatges desocupats, i lluitant per evitar el desnonament. No dic que l'acció d'avui dels sabadellencs sigui la solució ni que s'hagi de donar suport, però es pot entendre per l'enuig davant la situació crítica en què es troben moltes famílies.

No caiguem en la simplificació ni acusem a la lleugera els altres, pensant que nosaltres ho hem fet tot bé. El grau d'incidència dels nostres actes està en relació amb la nostra capacitat d'actuació, però entre tots ho hem acabant espatllant.

Què volem dir quan parlem d'haver estirat més el braç que la màniga? ¿som culpables d'haver-nos endeutat amb el nostre afany de comprar habitatges, probablement per sobre de les nostres possibilitats? ¿són culpables els bancs, que ens ho varen posar tan fàcil? ¿és culpable el govern de torn que va fer possible que tots plegats visquéssim en un núvol, en una bombolla de sabó que tard o d'hora es reventaria?

Com es pot solucionar?

Si la Constitució diu que l'habitatge és un dret. Els garants de la Constitució han de fer el possible perquè es respecti aquest dret. Sense oblidar-nos del dret a la propietat privada, cal trobar la manera perquè tothom pugui accedir a un habitatge digne, i això no passa necessàriament per l'ocupació dels habitatges buits, però sí de resoldre la contradicció en què ens trobem. 

Fomentar el lloguer dels habitatges, reduint el risc per als seus propietaris que moltes vegades prefereixen mantenir-los buits que no arriscar-se a perdre'ls o que es malmetin. Assegurar uns preus de lloguer assequibles i d'acord a l'abast de les persones amb menys recursos. Crear i difondre una bossa d'habitatge de lloguer...

Perquè el més preocupant de tot és que molts dels pisos buits són de protecció oficial. Hi ha pisos que són propietat d'empreses públiques i que no estan ocupats. I això passa per problemes burocràtics i de la mala gestió pública. 

Cal que tots plegats ens posem les piles. La iniciativa ciutadana és benvinguda, però els nostres polítics, les nostres institucions han de vetllar perquè no es produeixin situacions com l'actual, i han de ser capaços d'avançar-se a la ciutadania, i si no en són capaços, com a mínim prendre el relleu i avançar.