Avui tocaria parlar de la final de la copa de l'elefant, tal com se l'anomena aquests dies. Dos representants de nacionalitats perilloses s'enfronten a la capital de regne. Sortosament els més preuats de la capital han sortit a donar-los la benvinguda amb els crits i himnes que els caracteritza, i banderes preconstitucionals, com ha de ser.
Aquest és el país que ens subjecta i que no té cap intenció de deixar-nos anar. L'article de Xavier Roig a l'edició d'avui del diari ARA és prou explícit. És pot dir més alt, però no més clar.
I és que el problema no el tenim a Madrid, sinó a casa nostra.
Ho he dit infinitat de vegades i m'agradaria poder deixar de dir-ho, i és que no sabem anar junts. Som massa egoistes, volem el protagonisme, i així ens va. No en teníem prou amb els enfrontaments entre CIU i el PP o amb el PSC, que ara ho compliquem més i les friccions són a dins de la Federació. Ara es baralla CDC amb UDC.
El senyor Duran i Lleida se les té amb el president i li ofereix resistència al pacte fiscal, l'objectiu que el president té entre sella i sella en aquests moments. Si algú encara confia en treure'n res de positiu, ja pot començar a treure-s'ho del cap. La representació teatral que ha escenificat Mas, amb les consultes als caps dels altres partits catalans, pot quedar en només això: teatre.
Es fa difícil aportar idees noves, plantejaments innovadors, no repetir-se, perquè és el mateix de sempre. Som un país que ens queixem molt, però som incapaços de resoldre res. El País Basc ens ha passat la mà per la cara sempre - excepte en futbol.
Ens continuaran retallant i nosaltres pagant, perquè ni en això ens posem d'acord. Algú es creia que el PSC renovat (per dir alguna cosa) hauria canviat de posició? Us vàreu creure allò del grup propi a Madrid? o si més no la possibilitat de votar de manera diferent? i l'Alícia, que treu tan de pit, us crèieu que en trauria res d'en Rajoy? Entretant, els partits independentistes s'han anat dividint i perdent força, i el que és pitjor, han aconseguit que sorgissin partits com C's. I no diguem d'ICV, que ja no pot dissimular el seu sectarisme i oportunisme. No us heu adonat que la seva pràctica habitual és col·locar els amics? la resta és pura comèdia. Tot façana.
Ha canviat. Ja no tenim els polítics rigorosos, amb les idees clares i, sobretot, amb dedicació, esforç i defensa a ultrança dels drets de la ciutadania. Ara tot s'acaba amb imatge i més imatge. Quedar bé sense escabellar-se. Podem confiar en un canvi de cicle? Tornarem a tenir gent que valgui la pena i amb qui puguem confiar? No m'ho feu respondre avui, perquè... sóc massa pessimista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada