La hipocresia política no té límit. També als ajuntaments

Hi ha una actitud que em fa molta ràbia, però que hi estem molt temptats a caure-hi i que alguns la practiquen constantment, que es tracta de dir en veu alta allò que vols que la gent senti, però no ho sembli. Tot i que la gent no és tonta, a vegades té èxit, i ens ho creiem de veritat.

En política, aquesta és una pràctica constant. Com que del que es tracta és de posar en evidència l'adversari, no cal fer grans proclames, que també se'n fan, sinó que n'hi ha prou amb omplir de lloances la feina feta per un col·lectiu ciutadà, per deixar en evidència qui té la responsabilitat de posar mà en la despesa pública.

Ho estem veient cada dia, sobretot ara que a tants llocs hi ha hagut alternança política, i estem en un moment de crisi aguda. Els partits que han passat a l'oposició, siguin del color que siguin, es posen al costat de la població criticant les mesures restrictives del govern del moment. Tant és que ho hagin fet malament i hagin deixat el poble en fallida (mireu Moià, per exemple), el que compta per a ells és criticar que el govern de torn posi tantes traves i retalli tants diners. 

És la hipocresia absoluta, i la utilització de la ciutadania per al seu profit personal. Perquè, encara que no es vulgui reconèixer, quan un partit polític s'estableix d'una manera més o menys estable en una administració pública, s'acaba creient que allò és casa seva i que pot fer el que li roti. Ah, i sempre creu que és el millor.

Mentre es mantingui aquesta mentalitat i sentit de la propietat, el sistema democràtic no funcionarà, perquè d'alguna manera conserva els tics de la dictadura. Només es diferencia en com s'aconsegueix el poder, però no en el seu exercici. És per això que a Europa han sortit personatges com Adolf Hitler.

Quina és la lliçó que n'hem d'aprendre? quan un partit critica el govern sense aportar alternatives concretes i viables, és que us està enredant, i el que menys l'importa és l'anar bé de la ciutat o vila. Ara, que estem en crisi, si un partit critica mesures de contenció de la despesa pública, però no demostra que sap com sortir-se'n de l'embolic, i es queda en l'exclamació de... "que no estamos tan mal!", no us en fieu, perquè us està enredant.

No n'hi ha prou amb retallar. És cert. Hem de dinamitzar l'economia del país, i això no s'aconsegueix empobrint la població. Calen incentius, i l'administració els ha de buscar i facilitar. Però ningú es pot quedar a l'expectativa de veure què fa l'altre. Tots en som responsables, sobretot si hem malversat diner públic i hem buidat la caixa.