Joan Carlos I i Rajoy, dues imatges patètiques

Mentre el Rei es dedica a caçar elefants i a caure per terra, el govern de l'Estat està donant una imatge d'incertesa que provoca pànic a dins i a fora d'Espanya. Són molts els articles que es poden llegir aquests dies argumentant els errors en les decisions governamentals per evitar ser rescatats. És inacceptable l'arrogància d'alguns ministres que lluny de posar en dubte algunes de les mesures preses, les defensen com si es posés en perill el seu orgull personal. No saben diferenciar una crítica d'una discussió argumentada, que pot contribuir a reflexionar si el camí iniciat és el millor i el més adequat.

Si ja es va considerar un error d'estratègia el fet de no presentar els pressupostos abans de les eleccions andaluses, o bé el rebuig inicial al percentatge d'endeutament exigit per la UE, l'elaboració dels pressupostos demostra una vegada més un moure's per motius polítics i no econòmics, fent cas omís als consells dels tècnics, sense importar-li les conseqüències sobre el benestar de la majoria de la població, i fiant-se d'unes hipòtesis difícilment assumibles, com és l'aflorament del diner negre.

Si a tot això entrem a valorar el tracte que rep Catalunya, arribem en una situació d'irracionalitat i irresponsabilitat que no té aturador. A més, el fet de comptar amb majoria absoluta al Congrés de Diputats, fa que prescindeixi d'arguments a l'hora de defensar la seva política econòmica, o si ho fa, sigui a base de plantejaments autoritaris i discriminatoris.

Realment ens trobem en un moment que la imatge que dóna la màxima autoritat de l'Estat i el president del govern, sigui per avergonyir-nos de formar part d'un país tan mediocre, on cadascú de nosaltres hi té la seva part de responsabilitat. 

Molts catalans, quan hem sortit a l'estranger, hem intentat dissimular la nostra procedència, i ho hem revestit amb el nostre somni català. La situació actual encara és més exagerada, però no podem oblidar que a casa, a casa nostra, les coses no van tan bé com voldríem, i si realment estem per a la labor, ens cal treballar molt per aconseguir donar la imatge que som capaços de caminar sols, independentment del país que ara ens discrimina.