El demòcrata Putin

Amb l'experiència que tenim amb quaranta anys de dictadura, per només parlar de la darrera, quan analitzem els altres estats del món, ens fixem molt en el tipus de govern que tenen i fem la diferenciació entre democràcies i governs absoluts o dictatorials. Aquesta separació ha esdevingut una farsa i ara ens cal aprofundir una mica més i treure del grup de democràcies, aquells països que només en tenen el nom, però que són clarament estats corruptes amb el poble enganyat i feliç, o no.

El problema amb què ens trobem és que la decisió de col·locar uns estats en un lloc o l'altre, no sempre està clar, sobretot per una part de la població, normalment interessada, i ja no parlo dels propis ciutadans que ho pateixen. Tots recordarem els elogis a governants com Chávez, que representava la bufetada al capitalisme explotador de les classes populars. I no parlem de personatges com Castro. Amèrica central i del sud ha estat víctima del frau de la democràcia. Una democràcia només de nom.

A l'altra punta del món hi tenim Rússia, que pateix des de fa anys Putin com a president o primer ministre. Es tracta de legislar en benefici propi, per perpetuar-se en el poder, amb la figura que sigui. Avui hem vist com tornava a guanyar unes eleccions, posades en dubte per Gorbatxov, i el seu contrincant directe a la presidència. Més a prop nostre hem tingut Berlusconi que només l'ha vençut, per ara, el caos econòmic que pateix Europa.

Putin podrà presidir la Rússia durant sis anys més, amb la possibilitat de tornar-s'hi a presentar, una vegada acabi aquesta presidència. Riem-nos dels mandats dels governants de la URSS, quan tenim l'exemple del "nou" president de Rússia. Un estat que té el poder de vetar la participació de les Nacions Unides a la barbàrie de Síria, on també hi ha hagut eleccions "democràtiques".

Ens queixem del nostre país, on un partit polític com el PSOE deixa molt que desitjar amb el sistema demòcrata intern. No contrastat, tenim els comentaris sobre les trucades d'última hora per arraconar Chacón de la direcció del partit, tot gràcies a dos personatges que algú podria creure que no hi pinten res, González i Guerra, però que són els que tallen el bacallà. Tot això, però, no és res davant el frau descarat a països com Rússia, Veneçuela, Cuba o Síria, per no eixamplar el ventall.

Un altre dia parlarem del demòcrata Rouco Varela.