Avui no hi ha hagut sort, o més aviat s'ha jugat malament i el Cabrils no ha perdonat. Feia molts partits que no coneixien la derrota i ha sobtat. A diferència d'altres temporades, ens havíem acostumat a la victòria i no recordàvem què volia dir perdre. El joc d'aquest dissabte no mereixia cap premi, malgrat hi ha hagut algunes oportunitats de marcar. L'equip es manté líder, encara que molt justet.
El matí havia començat millor. L'Ignasi havia estat seleccionat per representar els grups de 4t d'ESO del Col·legi La Presentació, al Concurs escolar d'anglès The Fonix, i avui era la prova, a lÌnstitut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), a Montjuic. Els resultats els coneixerem d'aquí a un mes, però el més important és haver tingut l'oportunitat de participar-hi, i l'Ignasi n'ha sortit content.
Això sí, dinar a les cinc de la tarda, però... ja se sap, els partits es juguen l'hora que toca, i no et deixen escollir. Si poguéssim, no trobaríem mai l'hora ideal. Entra en el paquet de ser pare, i ens convertim en els veritables seguidors i animadors de l'equip, amb la voluntat d'educar-los, i per tant, actuant amb passió, però també amb correcció. Enguany, tret d'alguna ocasió, ha predominat el bon comportament per part de totes bandes, i això és d'agrair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada