Arran dels comentaris sorgits per com es va presentar i dirigir l'acte dels premis Gaudí, voldria dir-hi la meva, perquè vaig ser espectador televisiu, durant una petita estona, fins que ja no vaig poder-ho aguantar més. Hi ha gent que es creu que amb comportaments barroers fa gràcia, i no sap fer res més. De fet és una manera d'ensenyar com ets, què ets capaç de fer i què no.
És tradicional que en aquests tipus d'actes, el fil conductor es basi en la broma fàcil amb un cert punt de crítica, normalment contra els polítics. D'entrada és l'ocasió que certs col·lectius i acadèmies tenen de parlar dels polítics, a la seva cara, sense que aquests puguin defensar-se o justificar la seva actuació. De la mateixa manera que existeix el Carnestoltes, podem acceptar que el lliurament dels premis Gaudí sigui una charlotada.
Tot això és factible, però s'agraeix si es fa amb gràcia i bon gust. Explicar o representar un acudit groller, pot fer certa gràcia, però dedicar bona part de l'espectacle a grolleries, ja no sorprèn i més aviat cansa. L'avantatge de mirar-ho des de casa és la facilitat de canviar de canal, o tancar la televisió. Si ets present a l'acte, i sobretot si ets una de les autoritats convidades, resulta complicat sortir-ne abans d'hora.
L'estona que vaig poder aguantar el programa, em va semblar que era de molt mal gust. No em preocupava la crítica que es pogués fer al govern de torn, ni als seus polítics, sinó el mal gust emprat i la poca gràcia dels seus acudits. Pretenien, a més, cantar sense afinar, esclar que potser amb això volien que riguéssim.
Jo entenc que per a Joel Joan sigui feixuc fer tota la seva feina i a més dirigir l'Acadèmia, però podria perfectament cedir el lloc a alguna persona més preparada i que li donés un to diferent. Jo he rigut molt amb 'Plats bruts' i altres comèdies de l'actor i director, però la direcció de l'Acadèmia no li acaba de rotllar bé, i el presentador, que em sonava, però no sé qui és, podria dedicar-se a alguna altra cosa.
Per cert, quins mèrits es requereixen per presentar els nominats i descobrir qui és el guanyador o guanyadora? ho dic perquè portaven el text escrit i ni tan sols sabien llegir-lo. Ja no dic declamar-lo.
La crítica sempre és bona, i l'humor molt necessari, però el mal gust i la ignorància convé arraconar-los, si més no quan es pretén premiar el bon treball d'uns professionals, com dilluns eren les persones del món del cinema. Podem equivocar-nos i no estar fins, però mai hem de pretendre ofendre ni faltar el respecte els altres, amb l'objectiu que la gent es faci un tip de riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada