I per què no la xenofòbia?
Qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra.
Si fa uns mesos ens escandalitzàvem per l'actitud d'un carrer de la vila d'Arenys, ara ho podríem fer per una altra zona de la població. El comú denominador: la notícia sobre la possible construcció d'una mesquita. És motiu suficient per escandalitzar-nos? és motiu suficient per preocupar-nos?
Aquí tots som molt seriosos i comprensius, sempre i quan no ens ho posin al davant dels morros. Si temem que ens pot passar alguna cosa, llavors ens mobilitzem i fem el que calgui. Entretant els altres ens ho mirem amb recel i mig perdonavides.
Que ens ocupem, i si voleu, ens preocupem pel que passa o pot passar al nostre costat, té la seva explicació, però el que no podem acceptar és la hipocresia. No pot ser que ens enganyem nosaltres mateixos i anem a buscar excuses de mal pagador. El carrer massa estret, o l'excés de trànsit poden no ser les veritables raons perquè sortim a signar contra la instal·lació d'una mesquita.
La comunitat musulmana demana, des de fa temps, poder construir o adaptar un local com a mesquita, amb més amplitud que l'actual. Una reivindicació prou justa, sobretot tenint en compte que no demanen subvenció. Tots volem equipaments, però que no ens els posin al costat. Doncs en aquest cas també. No vull pensar, doncs, que és una moguda empesa per un sentiment xenòfob, sinó simplement perquè no els volem al costat de casa. Per tant, actuarem de la mateixa manera si ens hi volen col·locar una església catòlica, un gimnàs o un pavelló esportiu. Si?
No senyalem ningú. Primer posem-nos en el lloc dels altres, i després opinem. Probablement haurem de reconèixer que els altres no actuen de manera diferent a com ho faríem nosaltres. Si és així, com podem donar resposta a les demandes dels altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada