Reclamem honestedat i navegar junts

Si ens agrada nedar en abundància de notícies, aquests dies podem gaudir-ne. Parlar de retallades ja cansa una miqueta, però no les seves conseqüències. La manifestació d'aquesta tarda-vespre a la plaça Sant Jaume, contra la rebaixa de sous dels funcionaris ha estat portada de telenotícies, però també els darrers incompliments d'un govern espanyol que ha perdut tota la seva dignitat, que impedirà que surti amb la cara ben alta, com hauria estat bé. Fins i tot els seus socis catalans, que li han estat fidels en tot hora, s'han manifestat avergonyits de com ha acabat tot.

La dignitat no s'hauria de perdre mai, sigui quina sigui la situació en què ens puguem trobar. Una dignitat que sovint és absent en alternances de govern, en que des de l'oposició només es busca fer mal a qui governa, encara que sigui criticant les mesures correctores d'allò que ells mateixos han fet malament. I això passa, i està passant.

Tan fàcil que seria reconèixer els errors, defensar els encerts i exigir simplement coherència, honestedat i esperit de servei. Per què aquestes ganes de ridiculitzar l'adversari, sense pensar en el ridícul en què s'està caient? La ciutadania no és imbècil i sap veure qui diu les coses i per què les diu.

Aquests dies sorgeix un dilema entre solidaritat i ser l'ase dels cops. No és bo veure com es perden llocs de treball i cada vegada hi ha més famílies amb problemes de subsistència. Famílies sense ingressos que no poden fer front a l'hipoteca, l'alimentació dels fills... Tot això mentre uns pocs s'embutxaquen diners, perquè el sistema ho permet, perquè la societat que hem construït ha esdevingut injusta.

Davant de tot això com cal actuar? ens estrenyem el cinturó, sabent que uns quants es faran un tip de riure a costa nostra? o neguem el pa al més necessitat, esperant que l'acaparador faci el gest, posant en perill la vida del primer?

Hi ha actituds que em remouen l'estómac, encara que es tracti de persones properes o amb qui pugui tenir quelcom en comú. Ara és hora de treballar plegats per aconseguir grans objectius. Les discrepàncies no són un problema sempre i quan les sapiguem tractar amb rigor, sentit comú i honestedat. Ensorrar l'altre és una mala pràctica que et decanta de qui dius servir.