Professionals sense dignitat

Tot i que tinc moltes ganes de tractar el tema, reconec que tinc poques referències directes del que està passant. S'ha de dir que no veig els programes, però si les crítiques, les paròdies i les notícies al respecte. Em refereixo a tota aquesta colla de programes televisius que són veritable porqueria i que s'aguanten perquè tenen audiència, però no per això són respectables. 

I vull parlar dels professionals televisius que es guanyen la vida dirigint i presentant aquesta porqueria infumable. Com es pot tenir tan mal gust per conduir aquests programes! És només qüestió de diners? 

Avui llegia les declaracions de Jordi González, justificant l'entrevista a la mare del Cuco, que està implicat en la mort i desaparició de la noia Marta del Castillo. Segons vaig llegir, una moguda a la xarxa va provocar que les empreses que es publicitaven en l'espai del programa, retiressin els anuncis perquè no els consideressin favorables a aquests tipus d'entrevistes.

Aquest presentador es guanyarà molt bé la vida, tindrà molta audiència i aconseguirà una bona jubilació, però jo li preguntaria: quin record tindrà de la seva vida professional? se'n podrà sentir orgullós? creu que la història el recordarà d'alguna manera? haurà estat cap referent al món de la televisió? Estic convençut que Jordi Gonzàlez, com molts més presentadors i directors televisius, passarà sense pena ni glòria, i l'endemà ningú el recordarà. En tot cas, si el citen, serà per ensenyar allò que no s'havia d'haver fet mai. Per ensenyar els nous professionals de la televisió, el que no han de fer si volen ser alguna cosa en la vida.

Personatges com el que cito es mereixen tot el meu rebuig. No em serveixen per a res, ni m'interessen encara que en alguna ocasió realitzin alguna cosa aprofitable. Em trobo a les antípodes del seu món, i celebro tenir el cap tan clar com per ignorar-los. Sortosament tenim on escollir, i sinó un interruptor que ho deixa a les fosques.