Pobres monarques!

Només ens faltava això! Si alguna cosa salvava la imatge dels reis espanyols, als ulls de molts catalans, era el gendre mig català, que va realitzar la seva vida esportiva al Barça. Ara resulta que Urdangarín podria ser imputat, per la sospita d'haver-se apropiat de més de dos milions d'euros de fons públics. La cara amable, casat amb la filla més catalana dels reis, està essent investigat per aclarir si realment s'embutxacava diners que no li corresponien, falsificant factures i desviant diners. Vaja! que se'l podria acusar de frau a l'administració, prevaricació, falsificació de documents i malversació de fons públics. Gairebé res!

Els detractors de la monarquia, si es confirmen les sospites, tindran un bon argument per justificar el seu republicanisme. Els monàrquics sempre podran dir que és un gendre, ni millor ni pitjor de l'altre que ja han exclòs de la família reial.

A mi, ni fu ni fa; si és culpable, a pagar, i si no ho és, endavant les atxes!

Després del programa d'ahir, amb l'Eduard Punset, sembla que vagi més descansat. No sé si us passa, però quan llegeixo algun article que em fa reflexionar sobre la meva actitud davant la vida, o bé escolto comentaris i argumentacions com les d'ahir al programa d'en Buenafuente, adquireixo noves energies, que m'ajuden a avançar en aquest camí que estem traçant, i que no sabem ben bé on ens acabarà portant.

Avui llegia una frase, assignada al Premi Nobel portuguès, José Saramago, que m'ha agradat: "L'única esperança de la humanitat està en els pessimistes". Els únics que volen canviar el món són els pessimistes. Als optimistes ja els està bé el que hi ha. Jo sempre, amb la meva modèstia i possibilitats, he treballat per canviar tot allò que ha esdevingut una inèrcia, sense il·lusió ni sentit, allò obsolet que no ens porta enlloc. A tots els àmbits on m'he mogut. Ara entenc el meu pessimisme inconformista. Estic d'acord amb Saramago.