Rajoy no és Aznar ni Aguirre

Difícilment es pot negar la importància de les declaracions d'ETA, anunciant que abandonen les armes, ni tampoc del que va passar a Sirte, amb la mort de Gaddafi. Tot i així, hi ha mentalitats recargolades que no acaben de pair la notícia d'ETA, i desitjarien que passés alguna desgràcia per poder continuar vivint amb l'excusa del terrorisme. Són molts anys d'assassinats, i també d'interessos ocults, si més no aprofitant l'avinentesa.

A molts ens ve al cap l'expresident Aznar, afectat per l'experiència viscuda en l'atemptat sofert que, sortosament en va sortir amb vida, o del senyor Mayor Oreja, que no he acabat d'entendre mai. Alguns polítics del Partit Popular s'han hagut d'empassar les seves declaracions de començaments de setmana, insultant o menystenint els participants a la conferència de la pau. Sempre la millor defensa és l'atac, i per això no estan mai contents. En el fons tens la impressió que busquen la confrontació, el desordre i el crim, per atacar qualsevol persona, frase o actuació que no estigui en l'òrbita del més ranci nacionalisme espanyol.

Rajoy s'ha decantat d'aquest corrent extremista i, amb totes les reserves del món, ha valorat positivament les declaracions d'ETA, com no podia ser d'una altra manera. Només això. No cal buscar res més. Podem tenir els nostres dubtes. No acabar-nos de creure que sigui del tot cert. Podem esperar més passes endavant, amb l'entrega de les armes i la seva dissolució... però no podem fer fàstics a les seves declaracions.

Ja sé que algú podrà pensar que Rajoy actua de manera moderada tenint en compte que les eleccions generals són el mes vinent, però deixem de mal pensar sempre, i acceptem que ha dit el què ha dit i, tenint en compte que totes les enquestes li són favorables, no tenia cap necessitat de mentir. O és que Rajoy no ha demostrat ja abans que pensa diferent d'Aznar?

No pretenc fer una defensa de Rajoy, sinó la defensa del polític, a qui sempre es prejutja i no se li reconeix la presumpció d'innocència. Ja tindrem temps de valorar la seva actuació, si realment acaba essent el proper president del govern espanyol. Ara quedem-nos amb les seves paraules i, en tot cas, ja li recordarem arribat el moment.

Estic content de l'anunci d'ETA i m'agradaria pensar que tots tindrem la paciència i encert a l'hora de seguir i procedir, a qui correspongui, a fer realitat la desaparició d'ETA i, amb ella, del terrorisme assassí. La mort de Gaddafi no m'ha deixat tan satisfet, com podia haver-me imaginat. Sens dubte que estem parlant d'un dictador sense escrúpols, a qui Occident va perdonar quan li va interessar, i que finalment ha castigat per la seva crueltat. Les brutals imatges de com varen acabar amb la seva vida, posen la pell de gallina i provoquen un rebuig a la raça humana, quan es mou de manera irracional. Ningú es mereix la manera de morir de Gaddafi, ni fins i tot ell.