Qüestió de suspensos

El Departament d'Ensenyament realitza canvis en l'avaluació dels alumnes d'ESO i Batxillerat, que els mitjans de comunicació se n'han fet ressò, bàsicament perquè es tracta d'una polèmica que s'arrossega des de sempre, entorn del passar curs o repetir-lo, en funció de les assignatures suspeses.

Avui en Quim Monzó hi dedicava la seva columna de La Vanguardia, i era molt crític cap el que considerava una pràctica equivocada, per part del claustre de professors, de perdonar suspensos, un fet que podia maquillar els resultats estadístics sobre fracàs escolar. Monzó diu que quan ell estudiava els suspensos eren suspensos, i ningú parlava de perdonar-los. Per en Monzó, aquesta pràctica de condonar suspensos, és una manera d'ensenyar els estudiants que els que se'n surten, a la vida, són els tramposos.

Sobre la conveniència o no d'aquesta pràctica en ensenyament, hi ha moltíssimes persones que en saben molt més que jo, i tenen més arguments per defensar-ho o anar-hi en contra. Tot i així, jo també estic molt en la línia de no fer gaires concessions, i en tot cas treballar a fons, amb el professorat, quan es pot dir que un alumne supera una assignatura o no. 

A mesura que et vas fent gran, la vida t'ensenya a sobreviure. A defensar-te gràcies als coneixements adquirits i les teves habilitats. Una sobreprotecció dels joves no els afavoreix, sinó que els condiciona per a la vida futura. No es tracta de torturar-los, però sí d'ensenyar-los que les coses requereixen esforç, i no s'ho poden prendre a la fresca. Trobo més important tota la feina que es pugui fer a l'hora de decidir les matèries a estudiar, el sistema d'estudi i la millora pedagògica, que no pas contrarestar la balança de l'aprovat, amb unes ajudes del claustre de professors. Un altre dia podem parlar de la preparació dels professors i la capacitat de reciclar-se. La dels professors i també la de tots els professionals.