Macià o Companys?

Arran del documental emès ahir a TV3 "14 d'abril. Macià contra Companys", algú ha felicitat ERC per mantenir-se "tan fidel a l'essència del 31: improvisació, oportunisme i lluites intestines". Jo ho generalitzaria i diria que els catalans continuem dividits fins i tot davant les adversitats, i som incapaços d'unir-nos per aconseguir els nostres objectius. 

En aquests moments la policia d'Arenys passa pel rial avisant perquè retirem els cotxes aparcats, ja que s'acosta tempesta.

Vaig seguir el documental i em va agradar. De fet vaig descobrir aspectes d'un episodi que ens ha estat mal explicat. Això els que hem tingut la sort que se'ns expliqués alguna cosa. La generació del meu pare, tot i que ho varen viure, no en coneixen ni la meitat.

Sigui per falta de la memòria, o bé perquè a vegades no volem ser ensenyats, els catalans no hem après res, i continuem tossuts a fer la guerra pel nostre compte. Probablement el 14 d'abril del 31, es movien més pel cor que no pas la raó, però hi havia un fet que no ha canviat amb el temps, i és la incomprensió espanyola de la realitat catalana.

La incapacitat d'explicar-la en una sola versió, tampoc ha ajudat a què la comprenguessin i encara menys, l'acceptessin. Molts de nosaltres partim de la base que no podem anar plegats. Algú pensarà que som millors, però jo crec que estem equivocats. L'altra cosa és si volem ser lliures per decidir el nostre futur. Potser per ensopegar en una pedra més grossa, però tenir la possibilitat d'ensopegar.

La Vanguardia publicava una entrevista al periodista Josep Gimeno, autor de "Informe Diagonal", un informe fictici elaborat per uns catalans influents, contractats per uns madrilenys que pretenen parar els peus a l'independentisme. No he llegit el document, però pel que es desprèn de l'entrevista, no es tracta de cap tesi doctoral, sinó que es base en el sentit comú i una mica amb els tòpics. Potser estic equivocat. 

Recalco dos aspectes. La creença que el paper determinant cap a l'independentisme no el té ni ERC, ni SI, sinó CIU, i la incògnita de com serà la integració dels immigrants, cap a un projecte més català o més espanyol.

Tot plegat, doncs, molta feina a fer, i convé mirar-nos-hi una mica. Ja està bé de tanta improvisació!