La manera de ser del senyor Laporta

Avui no parlaré de retallades, despeses ni impostos, encara que ho esmenti al començament de l'escrit, per fer memòria. Segur que aquests dies heu llegit alguns articles que van en la direcció que jo he exposat, i encara són més clars i intel·ligibles. Avui parlaré del senyor Laporta, expresident del Barça, diputat del Parlament català i regidor de l'ajuntament de Barcelona.

Potser hauria d'esperar el resultat de tota la investigació que hi ha en marxa per esbrinar què va passar amb una bona colla de factures de la seva època de president del Barça, però d'entrada hi ha alguns comentaris a fer i, sobretot, alguna lliçó a aprendre.

Sembla ser que el senyor Laporta, a compte del club de futbol, va originar una gran quantitat de factures per despeses exagerades. Un dels exemples que hi ha és la seva estada a Seattle, en una suite que li va costar cinc mil euros la nit, és a dir, un total de 20.000 euros. L'import de la factura de tota la plantilla sencera i treballadors del club, va ser de poc més de 19.000 euros. La proporció és evidentment expressiva. I hi ha més exemples.

Amb tot això què vull dir? que hi ha persones que saben viure molt bé a costa dels altres. En el cas del senyor Laporta, qui ha rebut són els socis del club, a qui ha tingut una desconsideració remarcable. Jo, doncs, no em sento gens afectat i en tot cas seran els socis els que hauran d'exigir-li responsabilitats.

Parlo, però, del senyor Laporta perquè en aquests moments ocupa dos càrrecs públics. Com a regidor de Barcelona tampoc m'hi sento implicat, però com a diputat del meu Parlament, sí que em preocupa. Si la seva actitud és la mateixa, estaríem parlant que utilitzaria malament diner públic, diner de tots nosaltres.

Si demanem als nostres polítics, honradesa, transparència i voluntat de servei, el senyor Laporta ens provoca molts dubtes de si és la persona més idònia per ocupar un càrrec públic. De fet, quan es va presentar a les eleccions al Parlament, com a líder de SI, ja vaig escriure sobre el seu oportunisme, la seva manca de projecte polític, exceptuant que volia la independència. Segur que simpatitzants de SI, que no varen acceptar la meva opinió, poc temps després es varen adonar de la buidor del seu missatge i la inutilitat de la seva presència al Parlament i també a l'Ajuntament de Barcelona.

Esperarem a veure com acaba tot plegat, però d'entrada els meus recels sobre la seva etapa de política activa, continuen i fins i tot s'han accentuat. Mai m'ha merescut cap tipus de confiança, i espero que els seus innocents defensors s'adonin del seu error. No és temps de messies ni salvadors de la pàtria, sinó temps de treballar junts per aconseguir defensar els nostres drets.