Guanyar-se la vida amb els diners dels altres

Els polítics sempre s'emporten les patacades. Són una bona diana, en part per mèrit d'uns pocs, i també per la facilitat que tenim els humans de criticar tot allò que decideixen els altres. Hem viscut realment situacions de corrupció que ha fet que molta gent col·loqui tots els polítics al mateix sac, i això no és just. No és un fet d'ara, sinó que ve de lluny, però en els darrers anys han succeït uns fets que han accentuat la crítica als polítics.

Darrerament, però, sembla que hi ha un altre col·lectiu que els pren el relleu. No és una novetat del tot, perquè ja té història, però darrerament està omplint les primeres pàgines dels diaris. Em refereixo als banquers, concretament els alts càrrecs del món de la banca.

D'entrada hem d'acceptar que ens costa més valorar el treball d'un tècnic financer que el que pugui fer un tècnic industrial. Això que es pugui fer diners amb els diners dels altres, costa una mica d'acceptar. Dóna la impressió que estàs parlant d'estafadors i especuladors. Dit això, però, hi ha uns fets que no tenen discussió.

Encara avui podies llegir als diaris que Anticorrupció està investigant l'exdirectora de la CAM, una Caixa que l'Estat ha hagut de salvar amb diner públic, amb diner de tots. Una caixa que se n'ha anat al cel, per culpa d'una mala gestió. Doncs aquesta senyora pot ser que estigués cobrant uns diners que no li correspondrien. Això és el que s'ha de demostrar. La senyora Maria Dolors Amorós cobrava 593.040 euros l'any. Se l'acusa de falsejar els comptes i d'haver pactat una pensió vitalícia de 369.497 euros per exercici, amb una revaloració del 2% anual des de la seva jubilació.

No sé què hi ha de veritat, però fot molt que pugui ser cert i que amb diner públic s'hagi salvat la mala gestió, sense que la culpable en rebi cap conseqüència. Però ella no seria l'única banquera que s'embutxaca diners a costa dels clients, en moments que hi ha un 20% de pobresa. Potser és legal, però no és just.

La corrupció és dolenta on es trobi, però valdria la pena desviar una mica la vista dels polítics i analitzar tota la societat, per observar si cadascú treballa de manera honrada, amb responsabilitat i seriositat.