Una Justícia polititzada

És d'una evidència prou clara que darrerament el món de la Justícia s'ha polititzat de tal manera, que ja no es tracta d'analitzar si el Poder Judicial viu de manera independent del Poder Executiu i del Poder Legislatiu, sinó d'adonar-se que les decisions judicials, de qualsevol dels seus estaments, són purament decisions polítiques. Ja no qüestionem el sistema d'escollir els càrrecs judicials, perquè el problema és la seva connotació política.

Tenim el cas de les sentències contra lleis catalanes i el mateix Estatut, però també és visible amb la sentència d'aquests darrers dies, en què es condemna al senyor Otegui a deu anys de reclusió. Es va veure en els intents d'il·legalitzar Bildu i tot allò que faci olor de nacionalisme basc.

No anem bé per aquest camí, i ens acabarem de fer mal. La intransigència del nacionalisme espanyol, incapaç d'acceptar una realitat plurinacional de l'estat espanyol, fa que es busqui qualsevol excusa, institució i organisme públic per anul·lar els intents de sobreviure amb dignitat i amb respecte als més elementals drets de tota persona, en un país que es diu democràtic.

La desconfiança cap als administradors de la Justícia només pot portar al desastre nacional. Si no es pot confiar amb la Justícia, qui ens garantirà l'estat de dret? Si els jutges estan imbuïts de pensaments centralitzadors i de nacionalisme espanyol excloent, com podran entendre la diversitat estatal?

Ens trobem davant un problema greu, perquè no es tracta de discutir qui té la raó, sinó d'acceptar que la Llei i la seva interpretació sempre estaran en contra nostre, i tot això de la manera més barroera possible. Com es pot acceptar que un candidat a presidir el govern de l'estat, digui que la reacció a la sentència del TSJC ha estat sobredimensionada. Qui va recollir signatures per anar en contra de l'Estatut? Qui ha defensat la interlocutòria del TJSC? 

Ens barallem per la interpretació de les sentències, però el pitjor de tot és que les sentències no estan immaculades. Són sentències intoxicades per la política centralista d'un govern, de dretes o d'esquerres, que no accepta la realitat nacional catalana, ni està disposada a defensar el dret a l'autodeterminació d'un poble, a qui es qualifica de sobirà.