Quan som crítics amb Espanya tens por que et titllin d'interessat i gens objectiu. Probablement tinguem una certa animadversió, però hi ha temes que clamen el cel, i no hi ha excuses que valguin. Em refereixo a actituds polítiques del govern de torn, que acostuma a actuar en funció de l'amiguisme i no de la racionalitat de les decisions preses.
Fa uns dies que parlàvem de la posició espanyola en el rànquing de quilòmetres de via d'alta velocitat, tota una estupidesa i un malversament de diners públics. No és estrany que els països europeus aportadors de diner, tinguin tan mal concepte de nosaltres, veient amb què ens gastem els seus diners.
Aquests dies s'afegeix una nova anècdota desgraciada que debilita la credibilitat del govern, i també de l'oposició. Volem que Europa posi diners per a la construcció de l'eix europeu, en el seu tram espanyol, i ens barallem si ha de passar pel Mediterrani o bé pel centre. Ens barallem per protagonisme i enveges, no pas per sentit comú, ni criteris economicistes.
Ho vèiem en les preferències a l'hora de construir vies del ferrocarril, deixant pendent la connexió amb el Port de Barcelona, donant prioritat a trams amb una mitjana de nou usuaris al dia. Ara hi ha qui posa en el mateix nivell un tram on l'exportació representa un 5%, amb l'eix Mediterrani que representa el 60%
Es pot ser més estúpid? Un calendari atapeït d'eleccions, fa que la política es mogui per pur electoralisme, per part de tots els partits, i no per criteris assenyats. No és estranya la desafecció política de la ciutadania davant de tanta misèria política. La credibilitat del govern i del principal partit de l'oposició passen per hores baixes, i la manca de lideratge polític d'alt nivell és un problema que arrosseguem des de fa massa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada